IN MEMORIAM. EL QUIOSC DE CANALETES. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUE

 

Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) l’ 1890 dissenyava de cap i de nou el Quiosc de Canaletes, un any abans, havia instal·lat al costat del quiosc la famosa font de Canaletes, que amb el temps es va convertir en una icona de la ciutat.

El 1908 el quiosc va ser novament remodelat i ampliat, amb un projecte en estil modernista de Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881

Més endavant, va patir una nova remodelació en estil noucentista, a càrrec d’ Antoni Utrillo Viadera (Barcelona, 27 de març de 1867 - Barcelona, 8 d'octubre de 1944)

El quiosc va ser enderrocat el 1951 per ordre de l'alcalde Antoni Maria Simarro Puig (Barcelona 1896 - 1969) , amb l'excusa de convertir la Rambla en una via ràpida, projecte que no es va arribar a fer, encara que la principal raó va ser la vinculació del lloc amb els seguidors del Barça i, per extensió, amb el catalanisme.

http://barcelofilia.blogspot.com/2013/03/el-quiosc-de-canaletes-iv-1939-1951.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Quiosc_de_Canaletes

 

A Barcelona allò de que “ creixen els nans “ ha esdevingut una tristíssima realitat.

La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html