IN MEMORIAM. LLIURONA I LA SEVA ESCOLA PARROQUIAL EN EL PERÍODE ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 1 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat


Matias En Mais Castanyer, publica fotografies de  Lliurona ,  un nucli de població muntanyenc de l'antic municipi fronterer de Bassegoda, el qual va ésser desagregat de la comarca de la Garrotxa per a ser agregat al municipi d'Albanyà i, per consegüent, va canviar administrativament de comarca a l'Empordà sobirà. [ recordeu sempre que alt/baix  son traducció literal de la llengua castellana, els mots correctes en llengua catalana son SOBIRÀ/JUSSÀ] . Fa tants anys que tenim l’enemic a casa, almenys des de 1714, que a algunes persones els costa identificar-los.



Mossèn Pere Torrent i Crous (1888-1970) un sacerdot de vint-i-set anys, exercirà alhora de rector i mestre de primeres lletres  a la Lliurona a partir de  1915

 





El seu petit nucli urbà és situat a 766 metres d'altitud, al vessat meridional de la serra de Lliurona. Formen el poble aquest nucli i diversos masos dispersos.

 

Sobre els seus orígens, la primera referència documental data de 1019 quan la parròquia de Sant Andreu conjuntament amb altres parròquies van ser donades pel bisbe de Girona Pere Rotger per dotar la comunitat de canonges de la catedral gironina.

 

Les dades del bisbat de Girona de 1900 li atribueixen 190 habitants que, el 1913, havien augmentat a 225.


La despoblació posterior es produeix per les dificultats econòmiques i polítiques de la postguerra durant els anys quaranta del segle XX i per la migració dels anys seixanta cercant feina a la indústria en expansió.


Des dels anys 1980 un grup de joves va tornar la vida al poble, fins aquella data amb risc de despoblar-se. L'obertura d'una escola reconeguda per la Generalitat va contribuir a estabilitzar el projecte de repoblació.


Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23900


Cansa això de “ Guerra Civil”, el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.  


Comentaris