El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya , val a dir que ha estat - i és encara – un procés “ dur”.
Avui estic a 1 dies d’acabar el tractament.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html
M‘ajudat molt en aquest tràngol, continuar – fins on m’ha estat humanament possible – amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat
Llegia que adossada a la casa hi ha una capella neoromànica construïda
l’any 1871, quan la torre ja era propietat de Ignasi de Bassols i de Foxà
( vers 1815 - Barcelona, 1667, ) cavaller
de la Reial Mestrança de València, per l’arquitecte Antoni Robert Morera.
Els dibuixos d’aquest projecte varen estar presents en l’Exposició Artística Industrial de Barcelona de l’any
1876.
La capella, d’una sola nau, amb absis semicircular i cor, tenia tres
altars, un de central dedicat a la Puríssima, i dos de laterals, un dedicat a
santa Llúcia, i l’altre a sant Ignasi.
Les imatges, destruïdes en els die foscos que seguien a l’alçament armats
dels militars feixistes encapçalats pel
general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , quan la capella va ser saquejada, eren obra
de l’escultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1830-1905).
Cal destacar l’ornamentació Neoromànica de guixeria (1874) de l’interior de
la capella.
Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada.
La denominació de torre de Santa Llúcia, però, és anterior a la construcció
de la capella neoromànica, ja que l’any 1828 consta una autorització del bisbe
Pau de Sichar per a poder dir missa en una petita capella, dedicada a santa
Llúcia a l’interior de la torre.
https://arxiu.martorell.cat/portfolio/torre-de-santa-llucia/
Cansa això de “ Guerra Civil”, el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de
març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de
1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en “ estranyes “ circumstàncies.
Excel-lent comentari veridic de la Torre dels Crossos-Bassols-Santa Llúcia de Martorell...Moltes merçès.
ResponElimina