El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General
de Catalunya , val a dir que ha
estat - i és encara – un procés “ dur”.
Avui estic a 10 dies d’acabar el tractament.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html
M‘ajudat molt en aquest tràngol,
continuar – fins on m’ha estat humanament possible – amb les publicacions del conèixercatalunya, i
vull agrair des d’aquí la bonhomia de
tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar
les meves sortides per Catalunya ben aviat.
Els abusos de tota mena son una noticia quotidiana en el mitjans de comunicació, aquest fet s’explica per algunes fonts “
interessades “ com una conseqüència més de la pèrdua de valors ètics,
religiosos i morals de la societat.
Reprodueixo de : https://www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat/es/personas/pere-gambin-perez-es/
Toribi Duran i Garrigolas (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 30 d'abril de
1814 – Barcelona, 16 de setembre de 1888) , feu fortuna a Amèrica i en morir
deixà un milió de pessetes per a promoure l'erecció d'un costat d'un reformatori
per a nois a Barcelona, la gestió del qual seria confiada a l'orde de Sant Pere
ad Vincula.
PERE GAMBÍN PÉREZ (Xerta (Tarragona), el 12 d’octubre de 1930 + 26 de novembre del 2000 )
, va estar internat a l’Asil Duran de
Barcelona de 1943 a 1947, i entre altres coses explicava:
https://www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat/es/personas/pere-gambin-perez-es/
La comida era mala.
Les daban una especie de gachas de trigo hervidas (también podían ser de maíz)
y como verdurales ponían las pieles de las habas que se habían comido los
educadores. Dentro de la olla se habían encontrado sorpresas. Desde un
periódico a una pastilla de jabón. Las ollas las removían con una pala porqué
eran enormes. Si les daban una naranja se comían hasta la piel y si era un
cacahuete también Un día quedaron sorprendidos porque se encontraron la mesa
puesta y al lado de cada plato había una naranja y un “chusco” de pan. Pensaron
«Uy, hoy comeremos bien», pero al cabo de un momento ya habían desparecido las
naranjas y el pan y solo quedaba el plato vacío. Se ve que había ido una visita
importante y cuando marchó retiraron los extras.
Antes de dormir
cada día rezaban el padrenuestro. Eso sí, tenían que dormir con las manos fuera
de las sábanas, a la vista, no fuera caso que se tocasen algo… Pero era una
moralidad falsa. Pere había visto que pasaban cosas extrañas, con entradas y
salidas de los despachos u otras habitaciones de chavales y capellanes, incluso
un día comentó a la familia que había visto a uno de los capellanes abusar
sexualmente de un chaval.
Us recomano la lectura d’aquesta publicació :
https://management-briznas.blogspot.com/2021/12/el-asilo-duran-de-barcelona-retrato-de.html
No val a badar, aquesta gent malvada continua vivint entre nosaltres, i fa i
farà el que calgui per retornar-nos a aquelles dies foscos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació