PALAU DE LA MUTUALITAT L’ALIANÇA. BARCELONA

 

Anava a Barcelona, als voltants de la Sagrada Família, i advertia- amb tristor -  que el reconeixement  - just – de l’obra de l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), desenvolupada a partir del seu traspàs per altres arquitectes,  provocava que altres elements del Patrimoni Immoble  passessin quasi desapercebuts.

Retratava el Palau de la Mutualitat l’Aliança, al Sant Antoni Maria Claret, 135 de Barcelona,  projectat per Josep Domènech Mansana (Barcelona, 1885 - 1973). La construcció va allargar-se fins a l'any 1924 i posteriorment (1927), va ser ampliada pel mateix arquitecte.


L'edifici té una estructura simètrica, amb un cos central més alt i avançat, on hi ha la porta i el vestíbul, i on se situen els serveis generals, entre ells, la capella, que no podia retratar, i de la que en demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), i a HESTIA PALAU, del Grup Hestia Alliance , i per descomptat, si en teniu, sou pregats de fer-nos-les arribar a l'email castellardiari@gmail.com 


Els amics de Pobles de Catalunya  expliquen que formalment es pot qualificar, tot i la data tardana, com un edifici modernista, tant per la concepció historicista de les façanes, com per l'ús ornamental del maó vist i els relleus vegetals que ornamenten les columnes.

La Pilar León Sanz ( 1960  )

https://institucional.us.es/hshe/wp-content/uploads/2020/01/CVA_castellano_2018_PL.pdf

publicava “Contribución de las Mutuas de Previsión Social al Sistema Hospitalario español: el caso de La Alianza

https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/es/conozca-el-distrito/historia/episodios-historicos/el-palau-de-la-mutualitat-i

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20110503/54149077124/l-alianca-vende-el-centro-sociosanitario-de-sant-antoni-maria-claret-a-clinica-secretari-coloma.html

La desaparició de l’Aliança,  com anys més tard, la de les Caixes Catalanes, cal relacionar-la bàsicament amb l’anticatalanisme, i la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA. 

 La població d’aquesta zona de Barcelona és molt majoritàriament d’ascendència sud-americana , i l’explicació a la seva “ resistència “  a aprendre i parlar la llengua catalana, s’explica per la traumàtica imposició de la llengua castellana en el llarg període d’ocupació,  els que parlaven en la seva llengua – o en qualsevol, que no fos la castellana – patien tot mena de càstigs i àdhuc la mort, aquesta “  mala praxis” practicada durant molts anys, provocava la pèrdua de bona part de les llengües aborígens, i el bloqueig mental davant qualsevol expressió verbal que no fos en llengua castellana,  aquest trauma explica alhora en bona mesura el retard econòmic, social i polític d’aquells pobles.

Em desplaïa  comprovar que Barcelona   forma part de la tristíssima relació de Ciutats, Viles i pobles  víctimes de  la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

 

 

Comentaris