TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESTACIÓ DEL PASTERAL?. LA CELLERA DE TER. LA SELVA

 

Llegia de l’estació DEL CARRILET DEL PASTERAL; Edifici aïllat i trapezoïdal de dues plantes i coberta de quatre vessants. Està format per l’edifici, els antics lavabos i uns patis o recintes amb petits murs circumdants. Consta de tres crugies a la banda occidental i oriental, dues a la part meridional i una a la part septentrional. Les crugies dels costats més llargs i els angles estan remarcats amb fileres de rajol verticals amb decoració dentada o emmerletada.

 

La planta baixa consta d’un sòcol de còdols rierencs d’un metre d’alçada i un fris de rajola amb doble filera. Els rebedors de totes les portes tenen un sector diferenciat amb adoquins. Totes les obertures són allargades, rectangulars, amb llinda lleugerament arquejada i emmarcades de rajol. A la part sud hi ha l’escala que permet l’accés al pis superior. Un fris de doble filera de rajoles, una d’elles dentada o en punta de diamant, separa els dos pisos.

 

El primer pis està format per vàries finestres amb trencadís ceràmic de color grana als ampits. El ràfec és de cinc fileres, amb fileres de rajola plana i dentada i una de teula girada. L’edifici està culminat amb una xemeneia quadrada coberta a quatre vessants i amb obertura romboïdal.

Fotografia de Miquel Serrano Jiménez.

L’edifici destinat originalment a lavabos està cobert a dues aigües i embigat de fusta. L’exterior està arrebossat a imitació de rajoles. Té vàries finestres horitzontals amb gelosies.

Esta clar que algú en va fer el plànol, oi?  Potser un dels enginyers que construïen la línia, potser algun mestres d’obres i/o arquitecte,.., la manca d’aquesta dada ve a confirmar l’expurgo de la documentació del Patrimoni Històric que  s’accentuava quasi exponencialment durant la dictadura del general Franco.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27129

Si en teniu dades, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com  

A Catalunya no li calen enemics – que en té i extremadament cruels - , només amb els “ amics” ja no aixecarà mai el cap.