EL MAS DE LA GARRIGA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANTA BÀRBARA DE NICOMEDIA. LES CASES DE LA SERRA. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA.
Llegia del mas de la Garriga, a les Cases de la Serra. Torrefeta iFlorejacs . Segarra; Hi ha dos cossos principals que tenien funció d'habitatge.
Els dos estan units. El primer cos, el que de dimensions més petites que es
troba al sud, té tres plantes. A la façana est, a la planta baixa a l'esquerra
hi ha una entrada amb porta de fusta. A la seva dreta hi ha una altra entrada
amb arc escarser i porta de ferro de doble batent. Just a sobre de l'entrada de
l'esquerra hi ha una petita obertura. A la segona planta, hi ha dues finestres
amb llinda de pedra i ampit. A la darrera planta hi ha dues petites finestres
amb ampit.
A la façana sud, està pràcticament coberta per un edifici annex. A la
darrera planta hi ha una finestra. A la façana oest, hi ha una espitllera a la
planta baixa (que es troba en un nivell inferior que a la façana principal), una
petita finestra a la següent planta. A la planta següent hi ha quatre
finestres, i una de tapiada a la dreta de la façana. A la darrera planta hi ha
dues finestres. La façana nord està coberta per l'altre cos. La coberta és de
dos vessants (est-oest), acabada amb teules.
L'altre cos, a la façana est, té una capella dedicada a Santa Bàrbara,
adjunta a la façana. I entre aquesta capella i l'edifici encara hi ha un altre
petit edifici. A la façana hi ha una finestra a la segona planta, i una de
petita a la darrera. A la façana sud, a la planta baixa a la dreta hi ha una
premsa incrustada a la façana. A la seva esquerra hi ha una entrada amb llinda
de pedra(té una inscripció posa 62, ornells, que segurament vol dir 1762 i
Fornells, per la similitud amb la llinda de la capella) i porta de fusta de
doble batent. A la seva esquerra petita obertura. A la planta següent hi ha
dues finestres, la de més a la dreta amb ampit i contornejada amb carreus de
pedra. A la planta següent, hi ha una petita finestra i a la darrera una altra.
La part esquerra d'aquesta façana, està coberta pel cos anterior. A la façana
nord, hi ha diversos petits edificis adjunts a la façana. Hi ha una petita
porta de fusta que dóna a la segona planta, a cada costat d'aquesta hi ha una
finestra. A la planta següent hi ha dues finestres. A la façana oest, hi ha
tres finestres que donen a la segona planta, i tres finestres a la darrera. La
coberta és de dos vessants (est-oest), acabada amb teules.
El petit edifici abans esmentat entre la façana est del segon cos i la
capella, té una entrada a la façana sud, que dóna a la planta baixa, i una
petita finestra a la segona planta. A la façana nord, té una altra entrada a la
planta baixa amb llinda de fusta, i una finestra a la segona planta. La coberta
és de dos vessants (nord-sud), acabada amb teules.
Adjunt amb aquest edifici hi ha la petita capella de Santa Bàrbara. Té una
entrada al mur sud amb llinda de pedra i porta de fusta. A la llinda hi ha la
inscripció de "Falip Fornells, Any 1761). Just a sobre té una petita
obertura. Culmina amb un petit campanar de cadireta d'un sol ull. Al mur est,
hi ha una petita obertura tapiada. Té la coberta de dos vessants (est-oest)
acabada amb teules. Quan feia el servei militar obligatori – parlo del segle XX
– em destinaven al Regiment Mixt d’Artilleria
núm 7 a Barcelona, a la Bateria L-1 al Castell de Montjuic on exercia
de furrier; tinc d’aleshores ençà una
particular devoció a santa Bárbara de
Nicomedia
Davant de la capella, hi ha dos petits edificis que tenien funció ramadera.
Amb diverses obertures cadascun, i coberta de doble vessant.
L'edifici adjunt a la façana sud del primer cos, té una gran entrada a la
façana est, a la seva dreta hi ha una petita entrada amb porta metàl·lica. A la
seva dreta hi ha unes escales que donen amb una porta metàl·lica a la segona
planta. Al centre a sobre de l'entrada hi ha una petita obertura. A la façana
sud, hi ha una finestra a la segona planta. A la resta de façanes no hi ha
obertures. La coberta és de dos vessants (est-oest), acabada amb teules.
Uns metres al sud d'aquest darrer edifici, n'hi ha tres més que
originalment tenien funció ramadera i agrícola. El del centre actualment només
té dues obertures senzilles a la façana sud. L'edifici de la dreta, era un
paller. Té dues plantes, dues entrades a la planta baixa, i dues obertures
típiques de paller a la planta superior, tots aquests elements a la façana sud.
A l'extrem on s'ajunten les façanes sud, i est del segon cos, sobresurt un
mur que antigament era l'entrada al recinte amb arc rebaixat on hi ha la data
de 1856.
El concili de Trento (13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563 ), acordava com a mesura per estimular la devoció religiosa, fomentar la construcció de capelles pels propietaris, bàsicament rurals – això era alhora un senyal clar de la seva posició econòmica i social – , el foment dels aplecs i romiatges a ermites i santuaris, i en l’àmbit familiar això comportaria segles més tard per influència de Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 – Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Barcelonès, 17 de desembre del 1901) que les parròquies creessin els Cors de les Visites Mensuals Domiciliàries de la Sagrada Família . En el mon laic d’avui, les piscines han substituït les capelles, i dels Cors de les Visites Mensuals Domiciliàries de la Sagrada Família, de ben segur una majoria de lectors, en tindrà noticia per primera vegada.
El sostre demogràfic de Torrefeta i Florejacs s’assolia al cens de 1887 amb 2580 ànimes , i es tancava l’any 2022 amb 621 habitants de dret. Una pèrdua de població del 75,93% s’explicaria únicament com a conseqüència d’un accident nuclear com el de Txernòbil, més que com la despoblació provocada per la revolució industrial.
La població de Catalunya l’any 1887 era de 1.843.549 ànimes, i les dades e l’any 2022 eren de 7.747.709 habitants de dret.
Torrefeta i Florejacs tenia l’any 1887 un 0,14% de la població de Catalunya , i l’any 2022 un 0,0080%
Molt recomanable la lectura de l’excel·lent treball Florejacs. Arquitectura religiosa
Escrivíem suara que a l’Estudi de la Masia Catalana, un projecte ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), només apareix una fotografia del terme de Torrefeta i Florejacs, i dissortadament es errònia, esperem que ho esmenin ràpidament.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8246/rec/1
L’ objectiu de l’Estudi de la Masia Catalana, era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili.
Amb les eines d’avui, completar l’Estudi de la Masia Catalana fora senzill, caldria únicament que tothom amb el seu mòbil, o amb la seva màquina de retratar, fes una fotografia de qualsevol edifici agrícola, sencer o en mal estat, n’esbrines el nom, i fes arribar, les imatges i el nom, amb indicació del terme municipal i comarca, i la data en que es feia la fotografia a l’email mdc@csuc.cat
Catalunya, us ho agrairà
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació