IN MEMORIAM DEL TEATRE PRINCIPAL DE MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

 


No se li escapava al Jordi Vila Juncá, en la seva visita a Montblanc,  l’edifici  del Teatre Principal , construït l’any  1922 en un solar de la Muralla de Santa Tecla, per Joan Solé Folch, mestre d'obres, i Salvador Abelló Moyà, manyà.  D’ambdós ens agradarà rebre a l’email castellardiari@gmail.com informació del lloc i data de naixement i traspàs, i si fos possible alguna fotografia.

El Teatre, té una superfície de 380 m2, més vestíbul i escenari.t

El 1923, la sala va ser inaugurada amb un aforament de 700 localitats repartides en planta baixa o platea; primer pis, amb llotges per a les famílies acomodades; i segon pis, galliner per a la gent amb pocs recursos.

El local també comptava amb un  petit bar, on es venien begudes, caramels i cacauets, que eren molt sol·licitats.

Es programava teatre i cinema, i feia a demés de sala de ball, convertint-se en referència per a tota la gent de l'època, així en dies assenyalats es contractaven orquestres i es retiraven les cadires de la platea perquè tothom pogués ballar al ritme de la música.

Quan al teatre abundaven els sainets, melodrames i companyies de revistes i fins i tot algunes de pit i cuixa a mitjans dels anys 70.

Com a cinema va funcionar des del 1927 fins al tancament el 1998

El  1939, desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República , aquí, com per arreu de Catalunya, es  van prohibir les representacions en llegua catalana.

https://hemeroteca.cdmae.cat/bitstream/handle/20.500.12268/51274/Article%20del%20diari.pdf?sequence=1&isAllowed=y

https://www.bcncatfilmcommission.com/ca/location/teatre-principal-0

https://www.diaridetarragona.com/tarragona/lincert-futur-del-teatre-principal-de-montblanc-20201119-0007-MIdt202011190007

Em sorprenia – relativament – l’afirmació  a la pàgina del Consell Comarcal :

http://patrimoni.concadebarbera.cat/Antic-Teatro-Principal-Montblanc-1604

Ressenya històrica. Sense dades.

A Catalunya no li calen els enemics – que en té i extremadament cruels – amb els “ amics” de tota la vida, no assolirem mai la llibertat.

Comentaris