L’Armand Mas Tulla ( Gelida, 1918 + Barcelona, 1988 ) deixava una obra molt interessant :
Tornen les mítiques galetes 222 :
Llegia que Pere Solsona – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i
del lloc i data de naixement i traspàs a l‘email castellardiari@gmai.com, cal
eradicar aquest mal costum “ castellà” que dissortadament s’ha acollit per
arreu, oi?. - , un emprenedor empresari
mataroní de xocolates i pastissos, va decidir expandir el seu negoci a
Barcelona on es traslladà al 1888 per obrir una petita fàbrica de galetes al
carrer Aragó. Amb el pas del anys el negoci anava creixent i va passar a un
recinte més gran al carrer de La Bordeta, fins que el 9 de gener de 1917 es va
establir a la cantonada del carrer Wad-Ras 127 (avui Josep Trueta) amb Dos de
Maig 26 (avui Àvila) al barri industrial de Poblenou.
Fou als anys 1950's quan, a través d'un projecte de l'arquitecte Ramon
Terradas – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de
naixement i traspàs a l‘email castellardiari@gmai.com, cal eradicar aquest mal
costum “ castellà” que dissortadament s’ha acollit per arreu, oi?. - , es
va ampliar en alçària la nau principal construïda formant petites voltes ceràmiques amb bigues de forja. L'empresa va
fer popular una xocolata batejada amb el nom de Kubala, tot aprofitant la
tirada comercial de l'ídol futbolístic del moment. Els productes Solsona
oferien habitualment col·leccions de cromos als seus clients.
L’any 1964 Solsona seguia creixent i va obrir una altra fàbrica a Martorell,
dissenyada L’Armand Mas Tulla ( Gelida, 1918 + Barcelona, 1988 ), i de la que
dissortadament no en trobava imatges, sou pregats de fer-nos-en arribar a l’email
castellardiari@gmail.com .
Arribats els anys 1970's, i coincidint amb els moments de màxima expansió
de l'empresa, la multinacional alemanya (Balshent) va fer una oferta de
compra als propietaris de Solsona per 500 milions de les antigues pessetes.
Després de moltes negociacions l'adquisició no es va dur a terme i, tot
seguit, es va produir un fet que acabaria condicionant el futur de l'empresa.
Els alemanys de Balshent es van quedar amb la fàbrica de la competència (Loste)
ubicada també a Poblenou.
"Stultum facit fortuna quem vult perdere", la fortuna torna neci el qui vol perdre.
La davallada de Solsona no va trigar en iniciar-se i al 1977 l'empresa va
presentar suspensió de pagaments, que no fou acceptada perquè l'empresa ja es
trobava en situació de fallida.
Galletas y Chocolates Solsona Rius, S.A. va tancar portes amb
l'acomiadament dels 480 treballadors que es distribuïen entre les dues empreses
de Martorell i Poblenou.
una part important de les naus originals d'obra vista del carrer Josep
Trueta ha arribat intacta als nostres dies i s'ha pogut preservar aquesta part
del patrimoni industrial poblenoví, sembla que la fàbrica de Martorell no
corria la mateixa sort.
http://barcelofilia.blogspot.com/2013/06/solsona-fabrica-de-galetes-poblenou.html
A Catalunya no li calen els enemics – que en té i extremadament cruels –
amb els “ amics” de tota la vida, no assolirem mai la llibertat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació