LA FI DEL MÓN

Es veuen cada dia els senyals que descrivia Joan a l’Apocalipsi, “al sol li fou concedit de cremar els homes amb foc. Els homes s’abrusaven per la gran xardor” ,  “l’aigua del riu es va eixugar “, “les illes van fugir, desaparegueren les muntanyes,  i una gran calamarsada de pedres de quintar  va caure del cel sobre els homes”,... ,  que venien a confirmar  la fi del mon, tal i com el coneixem. 

És cert que hem fet  - i continuem fent - una gestió maldestra de la terra, és cert que més enllà dels adjectius com “ progressista “ els governs no prenien – ni prenen – mesures per si més no, alentir els efectes de l’escalfament del planeta, és cert que hi ha massa  gent que s’autoqualifica d’empresari, i  és en realitat un miserable especulador, la pandèmia ens donava exemples clars, països – i Comunitats Autònomes  -  que s’enduien les vacunes, les mascaretes, ...,  és cert que bona part dels que fugen de l’Àfrica o fan més com a conseqüència dels canvis climàtics, que les de accions bèl·liques que això comporta – i comportarà mes en el futur – allà i aquí, és cert que poques persones entenen que calen mesures dràstiques i immediates que implicaran limitacions en els drets reconeguts fins avui, és cert que el més petit retard ens pots deixar als peus dels cavalls de forma irreversible.  

NO és l’hora de les propostes polítiques d’ahir, ni del passat, NO és el moment de les aus gallinàcies, NO toca afalagar els estults.

Cal prendre mesures avui, cal reduir les superestructures improductives, les duplicitats, les menjadores públiques, ..., cal endegar projectes eficaços per aconseguir o almenys per intentar-ho  revertir aquests efectes perniciosos, això NECESSITA  molts recursos, que han de sortir principalment de partides que AFECTIN els menys possible  la sanitat, l’educació, la cultura,..., a ningú se li escapa que els recursos destinats a lluitar CONTRA el  gallec, el basc, el català, l’aragonès, l’aranès, ..., son una despesa del TOT INÚTIL,  i clarament ineficaç en aquesta lluita per sobreviure,  i que les forces que ho proposen son una rèmora que cal eliminar.

Ens juguem el futur dels nostres fills, nets, .., i de  la nostra espècie.