Avui tothom parla de “ la línia vermella “ ; l’origen d’aquest sintagma ve
de la Guerra de Crimea, i de batalla de Balaclava (1854), en què un regiment de
soldats d’infanteria escocesos (amb uniforme vermell) disposats en fila van
aguantar una càrrega de l’exèrcit rus.
Sembla que per a uns la línia vermella
és EH Bildiu, està clar que als botxins,
no els agraden les víctimes que s’hi tornen, oi?.
Per als altres, la línia vermella és VOX, ens serviria l’argument anterior
en sentit contrari, oi?
En ambdós casos però, uns i altres
parlen del passat, no d’aquest futur més que incert, en que caldran polítics amb
valors, amb coneixements “ reals” , amb pragmatisme.
Les línies vermelles no ens salvaran d’un final apocalíptic que se’ns
apropa a gran velocitat.
En aquella batalla de Balaclava es donava també, un episodi d’un estultícia mai vista fins
aleshores “la càrrega de la Brigada Lleugera”, a la que el poeta Alfred Tennyson
(Somersby, 6 d'agost de 1809 - Aldworth, 6 d'octubre de 1892) , hi dedicava un
poema i el cinema almenys una pel·lícula.
La Càrrega de la Brigada Lleugera
«Endavant, Brigada Lleugera!»
«¡Carregueu sobre els canons!», Va dir.
A la vall de la Mort
van cavalcar els sis-cents.
«Endavant, Brigada Lleugera!»
Algun home defallit?
No, tot i que els soldats sabessin
que era un disbarat.
No hi eren per replicar.
No hi eren per raonar.
No estaven sinó per vèncer o morir.
A la vall de la Mort
van cavalcar els sis-cents.
Si us plau, eviteu els malentesos, aquella carrega va ser alhora que inútil,
una mostra palesa de l’estultícia de la nostra espècie.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació