FESTIVITAT DE SANT ANTONI DE LA SITJA. BELLPUIG. L’URGELL JUSSÀ.

 


Li  demanava a la Pilar Pijuan Bonjoch , que en fes arribar una imatge de Sant Antoni de la Sitja, de quina història se’n feia ressò el Valeri Serra i Boldú (Castellserà, l'Urgell, 1875 - Barcelona, 1938), a la seva obra  Calendari folklòric d’Urgell (1914)

Bellpuig celebra des de 1646 una festa a Sant Antoni de Pàdua , fruit d’un vot de poble. Eren els temps de la guerra dels Segadors; les tropes castellanes feren grandíssims danys a tota esta plana de l’Urgel , segons se llegeix al Llibre Ver del convent  de   Bellpuig, i vist això per son Guardià , decidí exhortar al poble a  que en les necessitats i majors apretos devien recorre a Deu Ntre. Senyor y elegir algun Sant , i resultà que, segons lo mateix llibre Ver, fou elegit Sant Antoni de Pàdua el 28 de setembre. Afegeix que vehent-se libres dels perills que se’ls havia amenaçat de ser cremada y saquejada la vila, se reuniren lo dia de Sant Esteve, i, reconeguent la mercè obtinguda, determinaren fixar la festa en lo dia de la traslació del Sant.  Això diu lo document, i açò altre afegeix la tradició oral  ben viva com  a ensenyada cada any en lo sermó de la  festa. Diu que, havent-se’ls  pahers  negat i oposat a certes  pretensions i barbaritats de les tropes castellanes, lo capità que les comanava va fer tancar dintre una sitja al batlle i pahers, fins que cedissin en lo que s’anomena. Que el poble, fort i ferm en mantindre sa integritat va negar-s’hi, i que aleshores lo capità de les tropes castellanes va fer abocar oli bullent a la sitja  per a que morissin los que hi havia dintre castigant llur tenacitat. Lo poble va escruixir-se i pregar en silenci a Sant Antoni per a que els guardés de tot mal, i de tot mal va guardar-los, perquè, al ésser fora els castellans, van trobar als representants del poble sense el  més petit dany, en vista de lo qual es va votar la festa.

Es costum que pagui l’Ajuntament los gastos del ofici, i aixís ha vingut fent-se des de 1646. Un any en que el poble patia un alcalde i regidors sectaris incapaços de fer res al indret , negaren la subvenció més uns quants devots passaren pel poble i donà per resultat que mai s’havia fet tant lluïda”

L’Ajuntament de Bellpuig en Comissió de Govern de data 11 de gener de 1993 decidí recuperar la festa de Sant Antoni de la Sitja, després de que ja en Comissió de Govern de l’any anterior s’obrís la proposta.

Durant els primers cinc anys, es va homenatjar les persones que han desenvolupat les tasques d’alcalde i els diferents regidors que ha tingut el consistori. A partir de l’any 1998, es comencen a realitzar homenatges a les entitats de la vila (socials, culturals, esportives) en funció de la seva antiguitat, tot alternant, quan hi ha hagut canvis a alcaldia, l’homenatge al corresponent alcalde i els seus regidors.

Sant Antoni de Pàdua, batejat com Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo, va  néixer a Lisboa l'any 1195, i per la seva devoció a Sant Antoni Abat, va triar el nom d’Antoni en entrar en religió. Podem afirmar  que no sentia cap estima ni pel regne de castella, ni per la seva gent

 L’any 1946, Pius XII va proclamar Sant Antoni,  Doctor de l’Església amb el molt honorífic títol de Doctor Evangèlic. La carta de nomenament s’inicia amb aquestes bellíssimes paraules: “Exulta Lusitania felix… (és a dir, “alegra’t Portugal feliç”). Salta de joia, Pàdua venturosa, ja que vau engendrar per a la terra i per al cel un baró que ben bé es pot comparar amb un astre rutilant”

El terratrèmol que sacsejava l'estiu de l'any 2023  l’Atles,   és dissortadament una inesperada “ col·laboració “  per al genocida Muammad as-Sādis ibn al-asa  (Rabat, Marroc, 21 d'agost de 1963) de desfer-se de tants amazics com sigui possible, i  que no ho amagava amb  l’actuació clarament negligent  retardant l’ajuda internacional.

Malgrat que clarament Muammad as-Sādis ibn al-asan, no te la “ baraca “ ,  que  se li atribuïa al seu pare Hassan II ,  desprès del terratrèmol que va tenir lloc a l'Atles,   fa bona l’afirmació de l’Ermessenda de Valrà, “ les VI parts mai foren bones “

https://www.vanitatis.elconfidencial.com/casas-reales/2022-08-24/mohamed-vi-dando-tumbos-calles-paris_3480149/

Que   Sant Antoni de la Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Comentaris