Actualment és un establiment
de turisme rural:
https://www.masiacanorta.com/ca/
Explica Patrimoni Gencat que els documents conservats daten la primera construcció l'any 966.
Posteriorment,
l'any 1152, es va cremar la masia i es va realitzar la primera reconstrucció.
L'any 1620 es va
tornar a cremar, però no seria reconstruïda de nou fins el 1640. A partir
d'aquest moment s'ha conservat pràcticament igual. La casa torna a ser
documentada l'any 1860, amb la construcció de l'annex.
La masia fou
propietat de la família Orta, de la qual va prendre el nom fins l'any 1700 en
què havent-hi només descendència femenina l'hereva es casava amb un Dalmau i la
masia passava a dir-se Dalmau-Orta. Malgrat aquest canvi, la masia era coneguda
com Can Orta. Com en els cas de l’Orta
de la Terra Alta, l’afegitó de la H és una “ castellanada “.
S’explica que aquesta
nova família Dalmau era constituïda per dos germans, ambdós generals, l’un Carlista (Domingo dalmau Quadre) i l'altre
General Isabelí (Francisco Dalmau Quadre), no en trobava constància, intenteu
fer la cerca, i si en trobeu resultats feu-nos-ho saber.
L’afirmació; en finalitzar la guerra el general isabelí
hagué de marxar de la casa, sona “ rara”,
és quasi impensable que en algun moment, poguessin coincidir els dos, oi?.
De la casa en diu ; masia aïllada, situada molt
a prop de la carretera i orientada al sud, al nucli de Sant Feliu de Buixalleu.
L'edifici va ser
edificat en diverses etapes. El cos central consta de planta baixa, pis i
golfes, i està cobert per una teulada a doble vessant, desaiguada als laterals,
i amb ràfec d'una filera de teula girada.
A la planta baixa
hi ha unes escales que donen accés a la porta d'entrada, amb arc de mig punt,
format per dovelles de pedra i carreus als brancals. A dreta i esquerra de la
porta d'entrada, una finestra amb llinda monolítica, brancals i ampit de pedra.
Al pis hi ha tres
obertures amb llinda monolítica i brancals i ampit de pedra. L'obertura de la
dreta és un balcó amb barana de ferro forjat i llosana de pedra.
A les golfes hi
ha tres finestres amb llinda monolítica i brancals i ampit de pedra. Sobre la
finestra central de les golfes, hi ha les restes d'una antiga politja.
La façana està
arrebossada i pintada de color blanc. A més hi ha un rellotge solar.
Adossada al
costat dret, hi ha l'antiga masoveria, amb un porxo d'entrada, que actualment
forma part de l'habitatge dels propietaris.
La fotografia – equivocada,quan a la denominació de la casa – és de l’any 1930, cal suposar doncs que quan
es feia la descripció de Patrimoni Gencat els edificis situat davant de la casa
principal ja devien existir, oi?
Quan al topònim
Buixalleu:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=11160
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació