El Xavi Saula, publicava imatges de la Central de Dalt de Gualba
Conjunt dos edificis, la central elèctrica pròpiament dita, al darrera, i
l'habitatge de l'operari de manteniment, al davant, al costat d'una bassa de
regulació de l'aigua que passa per la central. El primer edifici és de planta
rectangular amb murs de paredat carejat i pedres cantoneres amb carreus
treballats, fins arribar al nivell de cobertes, a doble vessant, on trobem una
filada de totxo a punta de diamant, que marca el canvi de tipus de fàbrica
passant a ser de carreus treballats de granit, acabada en una filada de carreus
seguint el pendent de la coberta amb un ressalt horitzontal al carener i als
extrems. Pel que fa a les obertures, presenta una porta d'accés d'arc carpanell
fet de cinc filades de totxo col·locats a pla; a sobre destaca un gran
finestral d'arc apuntat amb dos monjos enfondits. A la façana sobre el riu
presenta un ràfec amb dentellons que suporta una imposta de carreus de granit.
A sota. dos grans finestrals amb una llinda de quatre filades de totxo,
dividits en tres finestres amb marc enfondit i monjos d'obra vista que les
separen, amb reixat de protecció . Les tres finestres tenen una llinda comuna
de dues filades de totxo a punta de diamant. Sota les finestres, la façana pren
un perfil atalussat que enllaça amb els murs de contenció de la bassa . Sobre
les cobertes hi ha una petita torre per a la sortida dels cables i la connexió
a la xarxa. És de planta quadrada amb coberta a dues aigües l ràfec amb dues
filades de totxo vist i una teula girada. Presenta finestres apaïsades amb dos
monjos de pedra enfondits .
L'habitatge presenta planta rectangular, formant un angle obtús amb l'altre
edifici, els murs són de paredat de pedra carejada amb cantoneres poc
treballades. A la meitat del tester sobresurt el perfil de les xemeneies .
L'edifici és cobreix a doble vessant, amb ràfec de petita volada amb una filada
de punta de diamant i una altra de totxo . Les obertures de façana no presenten
emmarcaments, només arcs de descàrrega de totxo, dos d'elles amb arc carpanell.
L'edifici principal fou construït en pedra i rajol (arcades i obertures),
seguint les pautes de l'estil arquitectònic modernista.
El topònim, Gualba, etimològicament , del llatí AQUA ALBA 'riera d’Aigües
blanques', explica força bé, que en
algun moment del passat s’aixequessin per mans “ desconegudes “ però expertes, edificis com aquest. Sou
pregats de fer-nos-en arribar dades de l’autor a l’email
castellardiari@gmail.com
Els promotors entenem que foren, Joan Sauqué i Jo i Josep Balma i Ragué.
https://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=89
https://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=71&&menu_alcalde=0
Agraïm infinitament la col·laboració del Xavi Saula, i esperem poder
recuperar aviat la nostra “ vocació”, voltar per Catalunya.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació