Trobava una imatge, al Fons Estudi de la Masia Catalana, Vista general de Can Sabadell al Passeig
Maragall, amb un carro, inclosa dins de les de la Ciutat de Sabadell, quan a la
mateixa fitxa, diu clarament , Horta i Guinardó (Districte). Barcelona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3860/rec/5
La imatge encapçala la publicació MASIA DE CAN SABADELL (tercer Camp del
Barça)
https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/06/masia-de-can-sabadell-tercer-camp-del.html
Can Sabadell era una masia del segle XVII, que en 1882 consta documentada
com una propietat de Josep Sabadell, situada molt a prop del Passeig Maragall
(abans carretera d'Horta, entre els carrers Garcilaso (abans estévanez) i
Acàcies,a Finals del segle XIX se va ampliar construïnt un cos anex, darrera la
masia que donava al carrer Estévanez.
A darreries del segle XIX es documenta com a propietat de
Martí Sabadell Buixó, germà del propietari de Can Viudet, una altra masia de la
contrada, situada davant del que ara és Biscaia, cantonada amb el Camí de Dalt
(ara Concepción Arenal), aquesta última va sobreviure fins a finals dels
cinquanta.
El 26 de gener de 1882, es redacta un document en que Marià Berdura
autoritza a Josep Sabadell, de l'antic mas Sabadell, situat a tocar del C.
Garcilaso (abans Estévanez), a passar una canonada per les seves terres per tal
de de fer arribar l'aigua sobrera que
rebia cap a Can Viudet, el propietari del qual era el germà d'en Josep
Sabadell, on apareix en Pere Vintró com
testimoni.
Mitjançant aquest document es va poder saber que malgrat que a can Sabadell
hi havia un pou d'aigua, que estava situat a l'entrada de la masia a
l'esquerre, es veu que no produïa pas prou per regar els seus camps i
necessitava l'aigua de la mina de Can Vintró, aquesta mena d'enteses eren
corrents entre els propietaris dels masos de la zona, que acostumaven també a
deixar-se eines del camp, animals per muntar femelles i d'altres elements
relacionades amb el normal traginar de
camps i granges d'animals.
En algun moment de la seva història la masia va ser coneguda també com el Mas dels Tarongers.
Can Sabadell va ser enderrocada desprès de la victòria dels sediciosos
feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC
de la II República, episodi vergonyós, que els historiadors batejaven com “
Guerra Civil”, i l’església catòlica com “ Cruzada “, afectada per la remodelació
del Passeig de Maragall.
Quan els errors son la norma, cal començar a sospitar que NO SON ERRORS,
oi?
La frase del Conde Duque d’Olivares, Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera y
Velasco de Tovar (Roma, 6 de enero de 1587-Toro, 22 de julio de 1645) , d’ençà
que sortia de la seva boca pecadora – de ben segur que està al infern - ha estat en plena vigència, "Que surja
el efecto sin que se note el cuidado". Maleïts !!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació