L'edifici disposa de planta baixa i un pis, més una torre poligonal
inscrita al lateral de la casa, que funcionava com a mirador, i una altra torre
posterior decorada amb ceràmiques blanques i blaves. No hi falten elements
modernistes: l'aplicació de la ceràmica, la calidesa amb què es va tractar el ferro
forjat de la barana o uns detalls ornamentals propis de la sezession vienesa.
El jardí es va plantejar com un jardí romàntic anglès, encara que avui dia
ja no queda res del traçat original i de les espècies que contenia.
https://www.tarragonaturisme.cat/es/punto-de-ruta/la-quinta-de-sant-rafael
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/07/el-mas-dels-arcs-o-de-langel-testimoni.html
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3310/rec/107
https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/quinta-de-sant-rafael
El fènix fou emprat pels primers catalanistes i independentistes catalans
com a símbol de l'esperit de construcció nacional després de la derrota. És el
símbol de la Renaixença catalana i en l'època, del renaixement, començà a
usar-se al Principat de Catalunya en la revista La Renaixença (1881-1905),
publicada per Pere Aldavert, amb el suport d'Àngel Guimerà i de Francesc
Matheu. La imitaren altres publicacions catalanistes, com L'Esperit Català
(1883-1884), l'Almanach de la campana (1886),i La Caça de la Perdiu (1904). De
1910 a 1921, continuà apareixent en una gran varietat de publicacions, no sols
independentistes, com La Veu del Poble (1921), però la principal en fou
Renaixement.
Ja es a deia a l’època de l’Ermessenda de Valra,
“ A qui
no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació