https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4040/rec/6
Avui em tocava anar a Manresa a recollir la comanda feta al Forn Jorba,
aprofitava per confegir una publicació d’aquesta ciutat, i trobava una
fotografia “Vista general de la Culla i un home als seus camps de conreu a
Manresa”, l’autor Francesc Blanch – com és
mal costum, sense cognom matern, i lloc i data de naixement i traspàs, i la
data cap a 1927 – ens fan pensar que no devia ser l’arquitecte Francisco Blanch
y Pons(1846-1914).
No descartem però, que existís entre una relació familiar, ens agradarà
tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com
L'expansió de la ciutat de Manresa en terres que havien estat de la Culla ,
donaria com a resultat els barris de la
Balconada, Sagrada Família, Cal Gravat i el polígon industrial de Bufalvent.
L'any 1980 la propietat va ser adquirida per l'Ajuntament de Manresa, que
es va fer càrrec de la restauració de l'edifici i el seu entorn.
A partir del 1984 va començar a funcionar com a Casa de la Natura,
dedicant-se principalment a l'educació ambiental per a escolars, i des de 1994
i dins d'aquesta mateixa línia funciona com a Camp d'Aprenentatge del Bages.
També acull el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Pla de Bages
https://www.tur4all.com/resources/casa-de-la-culla
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna, de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació