Venia del Santuari de la Marededéu de l’Ajuda, i entrava a Centelles, on
les obres de desdoblament i millora de l'R3 entre Mollet i el Figaró, provoquen
que l'estació de tren de Centelles,
sigui el punt d'enllaç entre el servei
ferroviari i els autobusos alternatius, això provoca un caos considerable en el
tràfic rodat.
M’arribava fins a la capella
dedicada a la Mare de Déu dels Socors, situada al costat del portal de Sant
Martí o d’Amunt i als peus de l’antic camí que estructurava la baronia de
Centelles.
Fou construïda entre el 1536 i 1539,
al mateix temps que la capella de Jesús, encara que amb un estil més
renaixentista.
Hi feia estades i visites el noi Miquel Argemir Mitjà (Vic, 29 de setembre de 1591 -
Valladolid, 10 d'abril de 1625), de família centellenca, el futur Sant Miquel
dels Sants.
Va patir molts desperfectes a
l’assalt dels partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria el 28 de febrer de 1714,
posteriorment va ser reparada i decorada
amb elements barrocs.
El 1989 va ser restaurada per l’arquitecte
Claudi Arañó Bertran ( 1946 )
https://www.testimoniosparalahistoria.com/entrevista/claudi-arano/
Església de petites dimensions d'una sola nau de planta rectangular de cinc
metres d'alçada i dotze de fondària amb parets mitgeres i un petit absis amb
tres austeres columnes.
A la façana principal hi ha un gran portal d'accés amb timpà i pilastres
rectangulars estriades molt deteriorades i damunt un frontó de forma triangular
sustentat per una llinda.
El pis superior es acabat per un campanar en la seva part central.
L'interior ha estat reformat
recentment.
Té un campanar d'espadanya.
La coberta és de teula aràbiga a dos
vessants.
M’arribava fins a la Plaça Major, el Palau dels Comtes, de propietat
municipal d’ençà del 9 de maig de 2019, està embolicat com un regal nadalenc.
https://www.centelles.cat/ajuntament/comunicacio/docs/opinio-politica/opinio-politics-maig-2018.pdf
L’edifici que havia aixoplugat la caserna de la Guardia Civil, serà en el
millor dels casos, una “ espineta perpetua” en els pressupostos municipals de
Centelles.
Que la Marededéu í i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació