JOSEP MARIANO VIVES I DE CASANOVA, PROPIETARI DE LA MASIA SORS DE SEVA, ÉS LA MATEIXA PERSONA QUE EL MARIAN VIVES I DE CASANOVA QUE COL·LABORAVA AMB EL FONST ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?
Sabem del Josep Mariano Vives i de Casanova, que vivia al Carrer Amigant, 1 de Barcelona, que constava com a protector del Patronato de Estudios Ausonenses, que lliurava l’ànima al Senyor a Barcelona el 5 d’octubre de1987, que era el propietari del mas Sors de Seva - l'origen del mas dels Horts toponímicament escrit amb la forma de Sorts / Sors , es remunta al segle XIII – l’edifici actual fou projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d’octubre de 1867 — Barcelona, 23 de desembre de 1956), i intuïm que podria – amb el nom de Marian Vives i de Casanova - ser un dels fotògrafs col·laboradors del Fons Estudi de la Masia Catalana.
Al fons hi ha una fotografia Vista general de Sors feta cap a 1934, per Marian Vives i de Casanova
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1253/rec/35
No trobava la data en que es va produir la digitalització a l’excel·lent treball l’Estudi de la Masia Catalana Difusió del resultats d’una recerca del Josep Font Sentias ( Moià l'any 1963) , intueixo que la transcripció en llengua catalana de les dades dels registres fets majoritàriament en castellà, han estat una de les causes dels d’errors i/o omissions, sense excloure les “ alteracions “ dutes a terme per motivacions polítiques anticatalanes.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No identificar de forma correcta els col·laboradors dels Fons Estudi de la Masia Catalana, és del tot inadmissible. Esperem a l’email castellardiari@gmail.com la confirmació en el seu cas de la identitat de Marian Vives i de Casanova , Giró, R.,... i tots els que participaren en el projecte, identificats amb nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, que menys, oi?.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació