Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) , va retratar també masies :
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/mas
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/masia
També, també, el Fons Salvany va ser objecte “ d’alteracions” per part de la dictadura franquista, entrades com :
Façana d'una masia
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1524/rec/8
Vista exterior d' una masia
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4997/rec/26
O: Façana d' una masia de Pallejà
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6510/rec/6
Façana d' una masia de Vilablareix
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9266/rec/7
Pati d'una masia de Parets del Vallès
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/203/rec/14
Una masia a Santa Cristina d' Aro
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4628/rec/18
Evidencien l’alteració, conscient, voluntària i dolosa , de les anotacions fetes per Josep Salvany i Blanch- Per descomptat, ens agradarà comptar a la vostra col·laboració a l’email castellardiari@gmail.com per identificar-les
Us en deixo un exemple del rigor documental del Josep Salvany i Blanch, a l’entrada Torre a Mataró, en feia aquesta descripció ; Torre de Can Palauet. La torre i la masia de Can Palauet són al veïnat de Cerdanyola, on dominen la riera d'Argentona.
La part principal de la masia es compon de tres cóssos irregulars, amb planta baixa i pis, inicialment separats de la torre.
El cós principal té un portal rodó adovellat i amb un finestral del segle XVI
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3753/rec/1
El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1913, Una casa de pagès d'Horta, Barcelona ; Barcelonès ; Catalunya ;
Arquitectura domèstica ; Façanes
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1006/rec/27
L'any 1711 la masia i les terres del seu voltant foren adquirides pel
coronel austriacista d'origen vigatà Joan Baptista Cortada, la família del qual
l'habità fins al 1786.
Els Cortada ostenten el títol de
comtes de la Vall de Merlès, atorgat per
la reina Isabel II el 21 de setembre de 1861 a Marià d'Oriola-Cortada
Ibáñez-Cuevas (1803-1876). El seu fons documental, que inclou documentació
sobre Can Cortada, es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya. D'aquest període
daten els porxos de la façana meridional.
En el decurs del segle XIX Can Cortada fou residència habitual de Marià
d'Oriola-Cortada Ibáñez-Cuevas (1803-1876) , I comte de la Vall de Merlès i alcalde de Vic.
En aquest període es configurà de forma definitiva la masia actual, ja que
s'enderrocà part de la torre medieval i es construïren noves dependències al
voltant (est i nord) de les antigues estructures.
El 1920, aquesta propietat fou comprada per Miquel Puig Martí i la seva
esposa Felícia Martisella Ribó. La terra va ser treballada per una filla d'aquest matrimoni
fins que la zona s'urbanitzà.
L'últim quart del segle XX l'edifici passà a ésser propietat municipal i,
l'any 1994 fou transformat en restaurant.
https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2012/08/can-cortada-historia-de-ldifici.html
La dictadura feia una excel·lent feina destructiva, que amb un petit esforç podem revertir en gran mesura, esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.comSi vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació