CAN GRAU DELS HOSTALETS D’EN BAS QUE RETRATAVA M0SSÈN BALDIRI GUILLAMENT, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA, LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA
Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons
Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i
trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània
: la contribució dels arquitectes i els
estudiosos de la masia ( 1908-1936)*
Autor Joaquim Maria Puigvert i Solà, (1959-)
Anàvem trobant algunes dades :
Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)
Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930
Francesc Vidal Palmada ( 1.894 –
1958 )
Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de
1922)
Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )
Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)
Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona,
20/mar/1897 – 14/des/1967)
Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)
Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de
1985)
Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos
Aires, 1961)
Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)
Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),
JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)
FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).
Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de
1949)
Narcis Giró Serrallach (Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig
de 1939 )
Mossèn, Pere Bosch i Ferran( 1888 –
1945.)
Els clergues tingueren un paper petit en la tasca del Fons Estudi de la
Masia Catalana, això, sens dubte, fou un més dels errors de plantejament,
aleshores de clergues n’hi havia almenys un a cada nucli de població, i eren,
sense cap mena de dubte, persones preparades i fins diria, que convençudes de la importància de la tasca proposada.
El rector dels Hostalets de la Vall d’en Bas, Mossèn, Baldiri Guillamet,
sense cognom matern , ni data de naixement i traspàs, dades que esperem que ens
feu arriba a l’email castellardiari@gmail.com , retratava , Vista general de Can Grau, als Hostalets d’en
Bas.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4593/rec/19
Masia que no localitzava, i si
curiosament l’Oratori de Sant Grau, un
oratori urbà. Situat davant de la casa núm 14 del carrer de Vic. Com la majoria
d'oratoris l'any 1936 la imatge fou retirada. Es restaurà l'any 1975 gràcies al
veïns de can Grau i can Bianya. A partir d'aquí la imatge quedà tancada amb
vidre.
Fotografia. Mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva ,
Sant Grau és el protector del bestiar boví i, a pagès és una diada festiva.
https://lacewing.tamu.edu/neuropterida/neur_bibliography/edoc12/navas1924ref779s-9247.pdf
Ens calen dades de Mossèn, Baldiri Guillamet, cognom matern , i data de
naixement i traspàs,.., les esperem a l’email castellardiari@gmail.com
També de Pau Rosselló, sacerdot
I Frederic Martí Albanell:
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines
conseqüències bàsicament pel pas del
temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘ dels “ demòcrates successors de la dictadura
, costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana,
a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no
podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva
ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat
per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el
seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de
l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot
decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de
fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia
fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i
comportament humà i social. Sens dubte
hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis
gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar
Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els
entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies,
seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball
però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons
Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu,
nom, lloc i data i ho envieu a
mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis
estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació