Narcís Ricart
Baguer (1896-1941), retratava Vista general de Casal de la Visitació o Can
Xammar, al terme de l’Ametlla del Vallès
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6738/rec/8
Dades de Narcís Ricart Baguer (1896-1941), que podeu fer arribar la Fons Estudi de la Masia Catalana mdc@csuc.cat
https://www.diba.cat/es/web/mirem-el-passat/biografies-fotografs
https://www.canxammar.elroser.org/historia
https://www.canxammar.elroser.org/projecte
El Mapa dePatrimoni en diu ; Masia de planta rectangular amb estructura formada per tres
crugies i tres plantes. La teulada és a quatre aigües sense alçament central.
La façana està presidida per un portal adovellat de punt rodó a sobre del qual
hi ha l'escut heràldic dels Xammar. Hi ha nou finestres que es reparteixen als
tres pisos, les de la sala del segon pis i les balconeres. L'interior de l'edifici
és imponent, i l'antiga bodega, actual capella, és un dels elements més
destacables de la masia, per la seva volumetria, els seus mosaics i la seva
cripta.
No sabia trobar l’advocació
de la capella de la casa, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email
castellardiari@gmail.com
https://www.canxammar.elroser.org/instalacions?lightbox=dataItem-lljhln533
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació