EL CALLIS DE SANT SALVADOR DE BIANYA QUE RETRATAVA JOSEP MARIA DE SEGARRA I DE CASTELLARNAU, PEL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA
Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons
Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i
trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània
: la contribució dels arquitectes i els
estudiosos de la masia ( 1908-1936)*
Autor Joaquim Maria Puigvert i Solà, (1959-)
Anàvem trobant algunes dades :
Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)
Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930
Francesc Vidal Palmada ( 1.894 -
1958 )
Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de
1922)
Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 - s XX + ? )
Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)
Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona,
20/mar/1897 – 14/des/1967)
Lluís G. Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894-27 de setembre de 1961)
Maria Garganté i Llanes (Sanaüja, 3 de febrer de 1975) és autora del excel·lent
treball D’OBRES I AUTORIES A LES MASIES DEL SET-CENTS A LA GARROTXA , la
comarca aportarà 515 imatges al Fons Estudi de la Masia Catalana.
Adjudica al Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març
de 1894-27 de setembre de 1961)
Vista general del Callis de Sant Salvador de Bianya
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7598/rec/7
Vista parcial del Santuari dels Arcs
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4638/rec/2
I una bona quantitat d’imatges fotogràfiques
més :
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-maria-de-sagarra-i-de-castellarnau
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació