IN MEMORIAM. LA MOLINA QUE RETRATAVA LLUÍS GONZAGA OLIVELLA ARENAS PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Anàvem trobant algunes dades :

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

Francesc Vidal Palmada (  1.894 - 1958 )

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922)

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 - s XX + ? )

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

Lluís G. Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973), retratava cap a 1933, Un pastor assegut davant la Serradora de Molina,  Alp , la Cerdanya jussana

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8328/rec/2

https://identificam.blogspot.com/2010/03/el-fons-fotografic-olivella-1930-1970.html

L’origen del nom  el trobem a l’any 1751 quan es documenta la subhasta per a la construcció i explotació d’una “molina” o serradora moguda per la força de l’aigua. En tot cas, el nucli modern nasqué a redós de l’arribada dels primers esquiadors a partir de les primeries del s. XX. La seva trajectòria com a centre d’esquí i estiueig va començar el 1925 amb la construcció del xalet del Centre Excursionista de Catalunya, moment a partir del qual es consolidà com estació d’esquí pionera a l’Estat Espanyol. El 1942 s’inaugurà el primer telesquí de l’Estat Espanyol a Font Canaleta i successivament s’hi anaren instal·lant altres entitats esportives i obrint noves instal·lacions, les quals foren significatives a partir de 1976 i 1977.

La reforma més recent ha estat la unió, a través del cim de la Tosa, amb la veïna estació de Masella

Josep Olivella Casals (Barcelona, 1915-2005) Fill del Lluís G. Olivella Arenas, feia a donació l'Arxiu Nacional d'Andorra el 2001,  d’un Fons està integrat per 134 imatges. Aquest fons està format per les fotografies fetes per Lluís G. Olivella Arenas i Josep Olivella Casals durant les seves estades a Andorra entre els anys 1930 i 1973.

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.