Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons
Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i
trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània
: la contribució dels arquitectes i els
estudiosos de la masia ( 1908-1936)*
Autor Joaquim Maria Puigvert i Solà, (1959-)
Anàvem trobant algunes dades :
Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)
Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930
Francesc Vidal Palmada ( 1.894 -
1958 )
Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de
1922)
Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 - s XX + ? )
Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)
Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona,
20/mar/1897 – 14/des/1967)
Lluís G. Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)
La Cava és un poble situat al Delta de l'Ebre a la comarca del Baix Ebre.
Des de l'any 1977 deixa de ser una pedania del municipi de Tortosa per a formar
part del nou municipi de Deltebre, juntament amb Jesús i Maria.
El nom de La Cava deriva de l'any 1666, quan alguns propietaris que tenien
finques seguint el riu per la zona del Bosc, Peregó, l'Arenal, Illa de Mar,
etc., es van reunir per a cavar una sèquia per evitar riuades: des del revolt
que el riu feia enfront del que es deia Punta Grossa, girant cap al nord i
anant a desembocar al Goleró i la Torre de l'Àngel (prop de l'actual platja de
la Marquesa). Van construir la sèquia des del revolt de la Punta Grossa fins al
que en aquell moment era el Pantà (l'antic Port Fangós). A l'hivern següent,
les primeres riuades, van fer que aquella sèquia esdevingués la sortida
principal del riu, i des d'aleshores, el riu que anava cap al nord es va anant
rublint (tapant de terra), havent-se feta la Cava i desviant-se tot lo riu per
ella.
Joan Nonell Fabrés (1875-1945) retratava l’any 1936, Vista general de La
Cava, a la comarca de l’Ebre jussà.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7681/rec/52
La seva contribució al Fons Estudi de la Masia Catalana, va ser important:
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació