»Cada set anys, condona els deutes de tothom. La condonació es fa així: quan es proclami la
condonació dels deutes en honor del Senyor, tothom qui hagi fet un préstec a un
altre israelita, un germà seu, li perdonarà el deute i no l’hi reclamarà més. Reclama el pagament dels deutes a l’estranger;
però allò que hagis prestat al teu germà, perdona-li-ho.
»No hi ha d’haver pobres entre els teus,
ja que el Senyor, el teu Déu, et beneirà abundosament en el país que et
dona en herència perquè el posseeixis; cal, però, que escoltis i obeeixis el
Senyor, el teu Déu, mirant de posar en pràctica aquest manament que avui et
dono. El Senyor, el teu Déu, et beneirà, com t’ha promès. Prestaràs a moltes
nacions i no hauràs de manllevar-los res. Dominaràs moltes nacions i elles no
et dominaran.
»Quan en una de les ciutats del país que el
Senyor, el teu Déu, et dona, hi hagi un pobre entre els teus germans, no
endureixis el cor, no tanquis la mà al teu germà pobre. Obre-li la mà i
presta-li generosament tot el que li faci falta. Guarda’t de pensar maliciosament dintre teu:
“S’acosta l’any setè, l’any de la condonació dels deutes”; guarda’t de
mirar-te’l amb duresa i de no voler donar-li res. Ell clamaria al Senyor contra
tu, i tu series culpable. Dona-li generosament i no a contracor. Així el
Senyor, el teu Déu, et beneirà en tots els teus treballs i en tot el que
emprenguis. Mai no faltaran pobres en el país;
per això et mano que obris generosament la mà als teus germans, als
pobres i necessitats del teu país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació