Jan Martin, publica una
fotografia del Santuari de la Marededéu de les Escales, a Oix, al terme de Montagut
i Oix , a la comarca de la Garrotxa.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-descales-montagut-de-fluvia
L’església de la Mare de Déu d’Escales presenta diverses fases de construcció atribuïbles al període romànic. la seva estructura és molt senzilla: una sola nau capçada per un absis semicircular orientat a llevant.
La porta d’accés al temple és emplaçada a la façana de ponent; a la llinda hi ha inscrit l’any 1831.
A la façana de ponent hi ha adossat un cos de planta quadrangular considerat per alguns autors(*) com una galilea construïda al segle XII.
Cinc finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada donen llum al temple; quatre són situades a la façana de migdia i l’altra al bell mig de l’absis.
L’edifici és coronat per un campanar de torre aixecat damunt la façana de ponent; és de planta quadrangular, presenta una obertura a cada costat i és cobert amb una teulada a doble vessant. S’hi accedeix a través d’una escala de pedra adossada al mur de tramuntana.
A l’interior del temple hi ha quatre arcs formers seguits adossats al mur de migdia i dos al de tramuntana; es recolzen damunt pilastres. la nau és coberta amb una volta de canó.
Segons Ramon Sala i Canadell (Castellfollit de la Roca, Garrotxa, 31 de juliol de 1934 — Barcelona, Barcelonès, 12 de juliol de 2008) i Narcís Puigdevall i Diumé, (Camallera 1928 – Cassà 1999) la part més antiga de l’edifici correspon a la part inferior dels murs de la nau, que caldria datar al segle X; al segle XI potser correspon la fase d’aixecament d’aquests murs i de construcció de la coberta de llosa; la galilea, situada a ponent de l’edifici, deu ésser del segle XII i l’absis, que en devia substituir un altre de més antic, del XIII. Aquestes dates, però, no van seguides d’una tesi que les justifiqui o que expliqui el perquè de les diferents fases constructives i la presència d’arcs formers als murs laterals de la nau, tret que no es repeteix en cap altra església de la comarca de la Garrotxa.
El santuari de Santa Maria d’Escales constitueix un dels escassos exemplars de l’arquitectura del segle XI a l’Alta Garrotxa, ja que sembla clar que la part de la nau correspon a aquesta datació per l’estructura del seu aparell i elements. El que no es pot saber, en l’estat actual, és si els arcs formers reforcen un mur preexistent, o són coetanis del mur. Aparentment aquesta segona hipòtesi sembla la més raonable.
Vista interior de l’església amb la nau i la capçalera al fons.
És especialment interessant el contrast entre l’aparell de la nau i el de l’absis, el qual palesa les diferències entre les tècniques del segle XI i les del XII i XIII.
El procés constructiu del santuari d’Escales pot ésser molt alliçonador respecte al conjunt de l’arquitectura garrotxina, on no hi ha gaires edificis del segle XI, els quals devien ésser substituïts totalment o parcialment durant els segles XII i XIII, de manera gairebé generalitzada. Així i tot, s’han conservat alguns rars exemplars en els quals la substitució afecta només una part de l’edifici, com a Escales o Santa Maria de Besalú.
Bibliografia
Francesc Monsalvatje i
Fossas: Noticias históricas, Imprenta i Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1913, vols. I, XI, XII, XV i XVI, Olot 1899-1913.
Nolasc Del Molar: L’església de Santa Maria d’Escales, manuscrit inèdit.
Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta
Garrotxa, Caixa d’Estalvis Provincial de Girona, Olot 1977
Josep Murlà i Giralt: Noticia dels temples de l’Ardiaconat de Besalú a través d’un document del bisbe Josep de Taverner i d’Ardena IV Assemblea d’Estudis sobre el Comtat de Besalú, vol. I, Olot 1980. (JVV)
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/04/santuari-de-nostra-senyora-de-les.html
https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/09/goigs-la-mare-de-deu-descales-oix-la.html
https://www.travelportraits.com/producte/34-mare-de-deu-descales-2/
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació