Retratava el Temple Expiatori de la
Sagrada Família, és una basílica catòlica situada a la ciutat de Barcelona, que
ha esdevingut tot un símbol de la ciutat, que comportava el maltractament de l’Antonio
Gaudí i Cornet (Riudoms, el Camp jussà de Tarragona , 25 de juny del 1852 -
Barcelona, 10 de juny del 1926). Li poso la O, perquè com em succeïa a mi
mateix, no era permesa la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües
que no fossin el castellà - ells en diuen “ espanyol” -.
Llegiu, llegiu,..
Barcelona, 11 de setembre de 1924
«A les 8.05 del matí del dia 11 de Setembre de 1924, el Sr. Valls, en anar
a entrar a l’església de Sant Just, fou deturat per un policia que li preguntà :
—¿Dónde va Vd.?
—Vaig a missa.
—No se puede pasar. Si quiere ir a misa, puede ir a otra iglesia.
—És que jo vull anar a missa a aquesta de Sant Just.
—Pues por esta puerta no se puede pasar. Pruebe por la otra puerta.
El Sr. Valls va anar per la porta del carrer de la Ciutat, i allí també li
impedí el pas un altre policia, amb el qual disputà una estona. En aquest
moment es presenta el Sr. Gaudí, i tot decidit tracta d’entrar a l’església. El
policia el detura preguntant-li:
—¿Dónde va Vd.?
—Vaig a missa.
—No se puede pasar.
—Doncs jo passaré.
—¡Vd. no pasará! —i l’agafa pel braç.
—Per què m’agafa pel braç, vostè?
—Siga Vd.
El Sr. Valls intervé a favor del Sr. Gaudí. Els detenen i els porten tots
dos a la Delegació de Policia de la plaça del Regomir. En fer el policia la
presentació dels detinguts, els acusa d’haver-lo insultat, a la qual cosa el
Sr. Gaudí diu:
—Mentida, jo no he insultat ningú.
—Cállese Vd.
—Jo no puc ni dec callar. Que digui la veritat i callaré.
—Cállese Vd. y siéntese.
Quatre policies fan la indagatòria: un preguntant, un altre escrivint, un
altre parlant amb el que pregunta i un altre mirant com l’altre escrivia.
—¿Cómo se Ilama Vd.?
—Antoni Gaudí.
—¿Qué edad tiene Vd.?
—71 anys.
—¿Qué profesión?
—Arquitecte.
—Pues su profesión le obliga a Vd. a hablar en castellano…
—La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però
no a deixar de parlar la meva llengua.
—¿Cómo se llamaba su padre?
—Francesc Gaudí.
—¿Qué es eso de Francesc? Un dels quatre policies que ajudaven el que
preguntava va dir dirigint-se al Sr. Gaudí:
—¡Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino!
—Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua…
—Si Vd. no fuese viejo…
—No m’insultin, que no hi tenen dret.»
Res a canviat 100 desprès, o si ?
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació