TENIU DADES DE CRISTÓFOL BAS LLOPART?. ERA SOCI DE C.E.C I VA COL·LABORAR AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava:


L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)


Un dels fotògrafs citats és Cristòfol Bas i Llopart,  del que ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs , aportava un parell d’imatges al FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Bas%20i%20Llopart%2C%20Crist%C3%B2fol/field/creato/mode/exact/conn/and


La temàtica de les Creus de Terme potser li venia  del Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] , de qui tenia l'altíssim honor de confegir la fitxa per al Col·legi de Metges de Barcelona 

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID

https://www.bnc.cat/digital/salvany/index.html


https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

 

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

 

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

 

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Comentaris