TENIU DADES DELS EDIFICIS QUE RETRATAVEN L’ANY 1920 ELS GERMANS JOAN I GABRIEL ROIG FONT DE LLESP?. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA
Llesp és un poble del municipi del Pont de Suert, a la
Ribagorça sobirana. Tingué
ajuntament independent des de la promulgació de la Constitució de Cadis, el
1812, fins a la seva incorporació al Pont de Suert el 1968.
L'origen del topònim Llesp, és, segons Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 —
Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) el mateix que el dels noms de Lles
o de Llessui: una arrel iberobasca que indica cova, o balma, caverna, avenc,
precipici o gorja. Efectivament, més amunt del poble hi ha la cova al Tossal
del Forat de la Mora.
els germans Joan i Gabriel Roig Font – dels que ens agradarà tenir noticia
de lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com –
retrataven l’any 1920, Plaça de Llesp ,Pont de Suert, el ; Alta Ribagorça ;
Catalunya ; Arquitectura domèstica ; Places ; Pobles ; Vistes panoràmiques ;
Façanes
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6204/rec/45
La wikipedia no en diu res d’aquests edificis :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Alta_Ribagor%C3%A7a#El_Pont_de_Suert
En demanarem informació a la pàgina Ribagorça parla
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació