Francesc Figueras i de Ameller (Banyoles, 1902-1992) i Jaume Butinyà i Granés (Banyoles, 1906 - 1993) feien una excel·lent feina per al Fons Estudi de la Masia Catalana, Croquis de la façana principal de Can Roure, Veïnat de Martís, Esponellà , Pla de l'Estany
Per ser “ algú “ en l’actualitat només cal per exemple,
escampar odi, contra una llengua, una cultura, un grup humà ; aplicar als
palestins de Gaza i Cisjordània, mètodes similars als que els nazis alemanys
aplicaven als jueus i altres minories;
la corrupció activa i passiva tant arrelada a la política del REINO DE
ESPAÑA s’acaba considerant “ mutatis
mutandis “ la forma “ normal” de fer política.
Feu una ullada a
l’obra del Francesc Figueras i de Ameller / Jaume Butinyà i Granés :
Can Roura
existeix encara : https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15195
Hi ha MOLTA feina
a fer a Esponella, al Pla de l’Estany, a Girona, i arreu de Catalunya, el
nombre de municipis que han fet un Catàleg de Patrimoni, i un catàleg de
Masies, i els tenen accessibles son una minoria. Recordar que el sàtrapa moria “ oficialment”
l’any 1975, hauria de fer sortir els colors, si més no, als que entraven en política
per fer allò que cal fer.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació