CAN TOSCA & CAN CASALS, LA CASA ON VA NÈIXER EMILIA CARLES TOLRÀ, MARQUESA DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR. CABRILS. EL MARESME

 

Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) retratava l’any 1931, Façana de Can Casals amb rellotge de sol, Propietari: Antigament dels Pastor, ara del Sr. Carles Tolrà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5730/rec/6

La casa existeix encara i a la fitxa de Patrimoni Gencat els Pastor no apareixen; Antoni Tolrà, passamenter, ciutadà de Barcelona a l'any 1612 deixa el dret de patronat a Joan Tolrà, pagès i germà seu. Els darrers beneficiats i patrons són del 1733 presentats per Francesc Tolrà, pagès del veïnat del Sant Crist.

De l'any 1816 al 1844, Josep Vehils i Roure, presentat per Josep Avellà, pagès de la parròquia de Cabrils; i Josep Tolrà el 1844 presentat per Domènech Tolrà i Avellà.

M’explicaven que va néixer en aquesta casa Emilia Carles Tolrà ( Cabrils, Maresme, 28 d’octubre de 1.848 + Cabrils, Maresme, 24 de setembre de 1915 ) que serà ennoblida com a marquesa de Sant Esteve de Castellar.

El títol està vacant d’ençà del traspàs de l’Emili Carles-Tolrà i Bofill (1927-2013), 4t marquès de Sant Esteve de Castellar.

Avui la casa s’ofereix per a la celebració de cerimònies:

https://www.masiacantosca.com/

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.