CAN VIDAL. FOGARS DE LA SELVA. BARCELONA

 

Ricard Martí i Alberó, un altre dels “ menystinguts “ del Fons Estudi de la Masia Catalana,  retratava  cap a 1932, Vista general de Can Vidal, al terme de Fogars de la Selva, a la comarca de la Selva, a la província de Barcelona


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7628/rec/1

Ricard Martí i Alberó – sense més dades, lloc de naixement i traspàs, peripècia vital,..-  feia una gran tasca, cliqueu a l’enllaç de baix, que el feia “ mereixedor “ d’un tracte vexatori per part de la dictadura franquista.   Esperem rebre  a l’email castellardiari@gmail.com  més dades del  Ricard Martí i Alberó,  és indignant que el sistema proporcioni dades de persones quina millor aportació a la història de la humanitat, és assassinar palestins,  enverinar opositors polítics,  escampar odi contra una llengua, una cultura, un col·lectiu, donar el vistiplau a l’aixecament d’edificisque com els blocs que s’incendiaven al barri del Campanar de València, se sabiaque en cas d’incendi serien trampes mortals, ..  

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Mart%C3%AD%20i%20Alber%C3%B3%2C%20Ricard/field/creato/mode/exact/conn/and

Can Vidal existeix encara :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-mas-vidal

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26715

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


Comentaris