Cal començar bé el dia, fent el
primer lloc els exercicis de recuperació de la eritrodisestesia, en el meu cas,
tovallola a terra, i fer córrer amb la planta del peu una pilota de golf, una
botella de vidre,…, i practicar el equilibri, ara amb el peu dret, ara amb
l’esquerra, fer exercicis amb les mans
amb un mena d’eina que simula un teclat, amb una tecla per cada dit, exercicis amb la pilota medicinal,…, higiene personal, esmorzar, activar el meu tamagotchi – un vell
rellotge despertador, al que cal donar-hi corda cada dia, engegar l’ordinador, i a manca d’imatges pròpies – l’hivern, amb els dies curts, la legitima
vaga dels pagesos en aquests dies, el fred,.. no propicien massa les sortides
- continuar fent recerca al Fons Estudi
de la Masia Catalana, al Fons Salvany ,….,
avui trobava una fotografia de l’any 1929 , de l’Antonio Gallardo i Garriga(Barcelona, 1889-1942), li
poso la O al nom, perquè en el seu cas – i en el meu encara a la dècada dels 50
del segle XX – no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms que no fossin en llengua castellana,
ells en deien ESPAÑOLA , Façana de Can Villoca” que situa – aleshores
encertadament a Barberà del Vallès, i
d’ençà del 31 de maig de 1959,
terme de Sabadell.
https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/la-agregacion-de-la-creu-de-barbera-1959/
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1986/rec/2
El Fons Estudi de la Masia evidenciava un evident menyspreu per Sabadell, i
àdhuc per Barberà del Vallès:
En relació a Can Viloca, es publicava : masia de planta i pis, de tres
cossos, que va ser ampliada pels dos costats. Perpendicular a la façana hi ha
el carener d’on parteixen els dos vessants de la teulada.
És un edifici sense fonaments, amb
la part més baixa de pedra i la resta de les parets de fang o tàpia.
Es creu que es tracta d’un edifici bastit entre els segles XVI o XVII; però
se sap que l’any 1034 al mateix lloc hi havia hagut una casa anomenada Sala o
Sassala, i que el 1553 el propietari era un tal Bartomeu Barber i en deien mas
Barber i encara després, mas Roges. Se’n va començar a dir Can Viloca quan la
va adquirir Aleix Vila i Viloca. Era l’any 1870.
A Can Viloca encara hi podeu anar a comprar vi.
Abans el feien amb els raïms que collien de les vinyes que hi havia a
l’entorn.
Avui el compren i el revenen.
Llegia un fet que cal qualificar més
que d’anecdòtic, el propietari, al ser antiga, per por que no li deixessin
enderrocar-la , anys endarrere va repicar la llinda de pedra del portal on un escut
o l’any, feia de testimoni de l’antiguitat de la masia. En teniu imatges?, sou
pregats de fer-os-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com
https://natura.ues.cat/ca/descobreix-el-rodal-de-sabadell/can-viloca
https://norbertvila.blogspot.com/p/masies-dins-la-ciutat.html
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació