EL MAS ROURE DE SUSQUEDA. LA SELVA

 

El Josep Vallderiola, publica fotografies del Roure  de Susqueda que apareix documentat des del 1197 , les construccions actuals però,  daten dels segles XVII i XIX.



És molt possible que el material constructiu fos aprofitat del castell enrunat que hi ha als voltants del mas.


 A l'interior es conserva una gran bóta de vi o bocoi datada de principis del segle XVIII.  Que es degrada irremissiblement davant la inòpia dels que haurien de gestionar el Patrimoni històric.


https://www.ddgi.cat/municipis/Susqueda/CATALEG%20DE%20MASIES.pdf

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6638

Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana que visitaven Susqueda  abans de 1936, no retrataven aquesta masia.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Susqueda/field/ageo/mode/exact/conn/and

Susqueda assolia el sostre demogràfic al cens de 1887 amb 856 ànimes,  la presa que dissenyava l’enginyer Arturo Rebollo Alonso (Argujillo, Zamora , 1933 + https://www.endesa.com/es/la-cara-e/transicion-ecologica/central-hidraulica-susqueda-tesoro-arquitectonico )  reduiria la població fins als 199 del cens de 1970, i es tancava l’any 2023  amb 97 habitants de dret ). 


La sequera ha fer tornar, dissortadament,  Susqueda a l’actualitat.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


Comentaris