https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14987
El Matias En Mais Castanyer,
retratava les restes.
Llegia que era – avui és un runam esfereïdor - una
masia de planta rectangular amb algun petit cos afegit.
El parament és de pedra de Banyoles de treball molt diferenciat. Pràcticament
només hi trobem carreus ben escairats a les cantonades, a la resta dels murs
l'aparell és molt desigual. Els murs tenen, en part, restes d'un arrebossat.
La coberta és de teula àrab i a dos vessants. Carener perpendicular a la
façana. Incipient ràfec, format per dues fileres de teules sobre cabirons. Les
obertures, portes i finestres, hi són practicades de manera bastant arbitrària:
unes es troben emmarcades i altres tenen llinda una mica treballada i en forma
d'arc.
Malgrat que tot el conjunt resulta força normal i senzill, la façana de la
masia ens presenta unes solucions molt interessants. És una composició
simètrica i compensada quant a la distribució dels elements que la conformen.
D'una banda, a la part inferior, hi tenim una arcada, a manera de porxo,
formada per un arc apuntat de carreus ben escairats. A l'interior del porxo,
s'hi troba una escala, de pocs esgraons, que dona accés a l'habitatge, i, a mà
dreta hi queda l'espai d'aixopluc per a les eines del camp, carros, etc. A la
part superior, sobre l'arcada, s'hi obren dues obertures rectangulars separades
per un pilar. És a dir, s'hi ha practicat un element badiu on emmagatzemar els
farratges.
La combinació porxo-paller és/era molt típica de la zona de Banyoles.
Fotografia de l'any 1934. Valentí Fargnoli Ianneta (Barcelona, 12 d’abril de
1885 - Girona, 7 d’abril de 1944)
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
La pèssima gestió politica i econòmica, la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA, donaven lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) aprovat l'any 2004, és l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara, pagesos i ramaders, es manifestin arreu per reclamar que se’ls doni un tracte humà, amb unes administracions acostumades al MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes.
Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate" . El nostre condol a les famílies.
Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació