El Josep Salvany Blanch retratava l’any 1911, Molí i torre, Hostalric ; Selva ; Catalunya ; Castells
; Molins
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/169/rec/8
Existeix encara :
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33693
El molí està documentat des d'època medieval i era conegut com el Molí del
Senyor o dels Vescomtes.
La construcció actual data del segle XVIII.
L'any 1895 el propietari, Narcís Vilaseca i Remilans (1864-1929) , va
convertir el molí fariner en una central elèctrica que donà servei al poble
fins al 1929.
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6447
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26931
Ens agradarà tenir noticia a l’email
castellardiari@gmail.com de l’advocació que tenia la capella de la casa pairal
de Narcís Vilaseca i Remilans, dissortadament avui manifestar obertament
desconeixement i/o ignorància de matèries relacionades amb la religió es
considera un “ mèrit intel·lectual”
Els anys quaranta, es va habilitar una fàbrica de canonades a la zona del
pati.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació