IN MEMORIAM DEL MOLÍ D’HOSTALRIC. LA SELVA.

 

El Josep Salvany Blanch retratava l’any 1911, Molí i torre,         Hostalric ; Selva ; Catalunya ; Castells ; Molins



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/169/rec/8

Existeix encara :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33693

El molí està documentat des d'època medieval i era conegut com el Molí del Senyor o dels Vescomtes.

La construcció actual data del segle XVIII.

L'any 1895 el propietari, Narcís Vilaseca i Remilans (1864-1929) , va convertir el molí fariner en una central elèctrica que donà servei al poble fins al 1929.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6447

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26931

Ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com de l’advocació que tenia la capella de la casa pairal de Narcís Vilaseca i Remilans, dissortadament avui manifestar obertament desconeixement i/o ignorància de matèries relacionades amb la religió es considera un “ mèrit intel·lectual”

Els anys quaranta, es va habilitar una fàbrica de canonades a la zona del pati.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


Comentaris