LA GROSSA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DELS DOLORS QUE RETRATAVA EL SEBASTÀ ILLA- SENSE MÉS DADES- , PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. CALDERS & MOIÀ. EL MOIANÈS

   Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

 

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

 

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

 

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

 

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

 

Narcis Giró Serrallach(Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de1939) 

 

José María ARMENGOL BAS (1865-1941)

Dionís Baixeras i Verdaguer (  Barcelona, 1862-1943)

Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956

Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)

Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 -  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937

Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta,  pel fons Estudi de la Masia Catalana.

Dionís Baixeras iVerdaguer (  Barcelona, 1862-1943)

Juli Vintró i Casallachs, (Barcelona, 1863 – 22 octubre 1911

Teniu més dades de :

Sebastià Illa, teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.

Josep de Cabanyes,  teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.

Rossend Flaquer i Gil, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs

Josep Garrut Sala, metge   teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs

Mariano Vives i de Casanova, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs

Sebastià Illa,  sense més dades – recordeu que això ENCARA és el REINO DE ESPAÑA – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, del lloc i data de naixement i traspàs, i àdhuc de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com , retratava “Vista llunyana de la Grossa i els camps de conreu de Moià”

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4245/rec/28

Llegia de la Capella advocada a la Mare de Déu dels Dolors de la Grossa;    edifici annex de planta basilical amb una capelleta a la façana de llevant. Ambdues amb teulada a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (rajola-teula-rajola) i amb una petita espadanya amb campaneta de bronze. La factura de l'edifici és de pedra calcària i morter de calç i en els angles els carreus són de gres vermell

L'accés esta situat a la façana sud. Els carreus de la porta (muntant i llinda) són de gres vermell. Els muntants estan formats per carreus bastant regulars amb una petita motllura a l'interior i la llinda té un petit baix relleu a la zona central que representa un cor travessat per una espasa i rodejat per dues branques d'arbre indeterminat. Separada pel cor hi ha una xifra: "1843".

A 1 m de la llinda, aproximadament, hi ha una rosassa circular simple amb una motllura a la banda interior.

La capella devia construir-se pels volts de l’any 1843. La família propietària del mas solia tenir membres que eren capellans i la tenien al seu càrrec.  

En els dies foscos que seguien a l’alçament  dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , episodi qualificat per la historiografia feixista , com “Guerra Civil”, i àdhuc com CRUZADA pel nacionalcatolicisme , es  van cremar un retaule de fusta policromada i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors

La línia de terme que separa Calders de Moià passa ran de les parets occidentals de la capella.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-dels-dolors-la-grossa

https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-i-ermita-del-mas-la-grossa

Molt recomanable , LA DEVOCIÓ CATALANA A LA VERGE DELS DOLORS  de Jaume Torres Gros

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.