LA GROSSA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DELS DOLORS QUE RETRATAVA EL SEBASTÀ ILLA- SENSE MÉS DADES- , PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. CALDERS & MOIÀ. EL MOIANÈS
Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània : la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)* Autor Joaquim Maria Puigvert i Solà, (1959-)
Anàvem trobant algunes dades :
Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)
Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930
Francesc Vidal Palmada ( 1.894 – 1958 )
Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)
Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )
Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)
Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)
Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)
Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)
Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)
Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)
Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),
JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)
FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).
Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)
Narcis Giró Serrallach(Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de1939)
José María ARMENGOL BAS (1865-1941)
Dionís Baixeras i Verdaguer ( Barcelona, 1862-1943)
Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956
Mossèn, Pere Bosch i Ferran( 1888 – 1945.)
Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell (Torelló, 1902 - Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937
Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta, pel fons Estudi de la Masia Catalana.
Dionís Baixeras iVerdaguer ( Barcelona, 1862-1943)
Juli Vintró i Casallachs, (Barcelona, 1863 – 22 octubre 1911
Teniu més dades de :
Sebastià Illa, teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.
Josep de Cabanyes, teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.
Rossend Flaquer i Gil, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs
Josep Garrut Sala, metge teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs
Mariano Vives i de Casanova, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs
Sebastià
Illa, sense més dades – recordeu que
això ENCARA és el REINO DE ESPAÑA – ens agradarà tenir noticia del cognom
matern, del lloc i data de naixement i traspàs, i àdhuc de la seva peripècia
vital a l’email castellardiari@gmail.com , retratava “Vista llunyana de la
Grossa i els camps de conreu de Moià”
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4245/rec/28
Llegia de la Capella advocada
a la Mare de Déu dels Dolors de la Grossa; edifici annex de planta basilical amb una capelleta a la façana de llevant. Ambdues
amb teulada a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes
(rajola-teula-rajola) i amb una petita espadanya amb campaneta de bronze. La
factura de l'edifici és de pedra calcària i morter de calç i en els angles els
carreus són de gres vermell
L'accés esta
situat a la façana sud. Els carreus de la porta (muntant i llinda) són de gres
vermell. Els muntants estan formats per carreus bastant regulars amb una petita
motllura a l'interior i la llinda té un petit baix relleu a la zona central que
representa un cor travessat per una espasa i rodejat per dues branques d'arbre
indeterminat. Separada pel cor hi ha una xifra: "1843".
A 1 m de la
llinda, aproximadament, hi ha una rosassa circular simple amb una motllura a la
banda interior.
La capella devia
construir-se pels volts de l’any 1843. La família propietària del mas solia
tenir membres que eren capellans i la tenien al seu càrrec.
En els dies
foscos que seguien a l’alçament dels
militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República ,
episodi qualificat per la historiografia feixista , com “Guerra Civil”, i àdhuc
com CRUZADA pel nacionalcatolicisme , es van cremar un retaule de fusta policromada i
la imatge de la Mare de Déu dels Dolors
La línia de terme
que separa Calders de Moià passa ran de les parets occidentals de la capella.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-dels-dolors-la-grossa
https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-i-ermita-del-mas-la-grossa
Molt recomanable
, LA DEVOCIÓ CATALANA A LA VERGE DELS DOLORS
de Jaume Torres Gros
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació