Llegia del Mas Hospital de Balenyà (Osona) , inclosa l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, quina imatge publicava Josep Matabacas Barcelo.
Al segle XIV el mas Hospital era una possessió del monestir de Sant Llorenç
del Munt, a qui paga els seus censos. A mitjans del segle XIX el mas ja
pertanyia al mas Pla, propietat de Josep Puigrefagut i Pla
Casa de dimensió mitjana i coberta amb teulada a dues vessants desiguals.
El portal d'entrada consta d'una
llinda en forma de frontó i està datat a l'any 1751.
Tot i que presenta algunes finestres de pedra treballada, no hi ha cap
altre element remarcable.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22894
Si més no a la fotografia, fa bona “ pinta “, oi?.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-hospital
https://do.diba.cat/data/ds/patrimoni_cultural/detall/40645?embed=true
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació