Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny
de 1923) retratava Vista general del Molí de les Eures amb pont. Quar. El
Berguedà
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/969/rec/7
Llegia a Patrimoni Gencat; el molí fariner de les Heures, proper de la
riera de Merlès, és una construcció d'estructura clàssica que reprodueix
l'esquema d'una masia coberta a dos vessants i el carener perpendicular a la
façana de llevant.
Construït al segle XVI, fou ampliat al segle XVIII, amb l'annexió d'un cos
rectangular al sector de migdia, que fou modificat al segle XX, en construir
una tribuna d'obra moderna.
Conserva la bassa, el rec i el cup, així com bona part dels mecanismes del
molí fariner (rodet, moles, escairador, tremuja, etc.), situats a la part baixa
de la casa.
L'habitatge ocupa el primer pis.
La Rosa Serra Rotés (Puig-reig, 1958) publicava BRUIXES, MÉS QUE BRUIXES, LES
BERGUEDANES! , en la que fa es esment “ obiter dicta “ del mas i el molí.
Molt interesant la lectura de Estudi bibliogràfic de Cèsar August Torras i
Ferreri, obra de : Joaquim Cabeza i
Valls (1924 + 12 de març de 2020)
https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000299/00000074.pdf
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació