A la casa pairal de Can Ramilans, que fa avui funcions de masoveria,
situada al barri de El Rieral de Massanes, on s'ha arriba des d'un trencall que
hi ha poc abans de la Riera de Massanes, davant per davant del trencall que
porta al barri de l'Empalme i a l'estació de tren, va néixer Narcís Vilaseca i
Ramilans (1864-1929), que cap a la fi del segle XIX va fer aixecar una casa
nova, amb capella de la que ens agradarà tenir noticia de l’advocació a l’email castellardiari@gmail.com , així com
del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6447
https://www.guimera.blog/tribuna/2015/01/
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26931
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26930
Trucava a https://ecohortacanremilans.hortagest.cat/cistella i em deien que
la casa nova té llogaters, i que intentaran esbrinar l’advocació de la capella.
Els demanava, si fos possible, imatges exteriors i interiors, i si fos el cas
un exemplar dels Goigs que es cantaven.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació