EL MAS BARRIL DE PALAU-SACOSTA. GIRONA

 

Palau sacosta fou annexat “ manu militari “  al municipi de Girona l'any 1963.  L’annexió era un gran èxit – un més – de la dictadura franquista, i comportava la  pèrdua  irreversible de la memòria històrica,  l’associació de Veïns i Veïnes de Palau-sacosta, creada l’any  2012, lluita, fins on sigui possible, per evitar-ho

Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1924, una masia de Palau-sacosta, poble (palauencs; 140 m alt) del municipi de Girona (Gironès), situat a l'esquerra de l'Onyar.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9287/rec/111

Existeix:

https://www.portalgironi.cat/index.php/masos-pairalies/masos-girones/masos-girones-girona/1358-masos-palausacosta/1992-masos-girona-palau-barril

Està o estava ala venda.

https://www.engelvoelkers.com/ca/exposes/e223c464-cfc3-5a27-ab1b-e1e1651b2597

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.