FONT DE LA PLAÇA MAJOR DE PRADES. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 

Marcel·lí Gausachs. Gausachs, Marcel·lí. (1891-1931) retratava abans de 1927, Dona agafant aigua de la font de la plaça de Prades

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5940/rec/8


https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_Prades#/media/Fitxer:Prades_PM_090510_E.jpg

El Fons estudi de la Masia Catalana conserva poques imatges de la comarca del mal dit  Baix Camp de Tarragona

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/baix%20camp

La dictadura franquista destruïa material gràfic i fotogràfic,  obsessionada com estava – i està – amb la cultura catalana.  

En relació a la  Font de la Plaça Major  de Prades , té datada la seva construcció al voltant dels segles XV i XVI i és d'estil renaixentista.

Hom creu  que al mateix temps se'n va fer una construcció accessòria per aixoplugar-ne la font que més tard i, davant l'amenaça de ruïna, es va enderrocar i es va mantenir la font com la coneixem actualment.

No ocupa la part central de la plaça sinó que se situa davant d'un lateral del portal de l'església, a l'extrem sud-est de la plaça.

Construïda en pedra vermella, anomenada saldó o sauló, i d'estil renaixentista, al llarg del temps s'han anat renovant les pedres que la componen perquè aquesta pedra és dòcil i més aviat fràgil, el que fa que sigui fàcil treballar-la però també que s'erosioni amb facilitat.

Té forma de globus terraqüi amb l'hemisferi nord en talles quadrades, l'equador marcat amb cercles que en sobresurten i l'hemisferi sud amb pedra tallada verticalment en forma de plecs. L'esfera té 4 brolladors situats a cadascun dels punts cardinals dels que brolla l'aigua a una pila circular elevada sobre una base de pedra vermella quadrada i amb un peu que en sobresurt pel damunt dels diferents materials que han compost la superfície de la plaça.

Com és mal costum en aquest dissortat país nostre, cap dada de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

L’adscripció de Prades a la comarca del Camp jussà, és una més de les moltes 'boutades' que han decidit els pares de la Pàtria

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

Comentaris