Cèsar August
Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 — Barcelona, 22 de juny de
1923), retratava abans de 1923, Vista general de Pont de Raventí, amb una
família pujant pel camí. Cercs. El Berguedà.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/838/rec/7
Després del
negament de La Baells i Sant Salvador de la Vedella, el Pont de Raventí, és el nucli urbà de població més antic del
municipi de Cercs.
Aquest conjunt de
cases, conegut també com el Pont de Rabentí, es va formar al voltant de l'antic
pont del mateix nom, avui desaparegut. Les poques cases situades al seu voltant
van anar creixent a partir de l'últim terç del segle xix en començar a
prosperar les explotacions mineres del municipi. Tot i aquesta relativa
modernitat, cal valorar l'antiguitat de diferents construccions incloses en
aquest perímetre, en especial l'església parroquial, advocada a la Marededéu,
mal dita Santa Maria, i alguna casa aïllada de la part alta del Camí
de Peguera.
.jpeg)
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/05/goigs-la-mare-de-deu-de-la-baells-la.html
L'obertura i urbanització del carrer Campet va permetre lligar aquest antic nucli tradicional amb la zona d'eixample urbanístic del poble.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació