Josep de
Cabanyes, del que en direm alguna cosa, més avall, retratava l’any 1930, Vista parcial de Can
Bufi i els camps de conreu a Badalona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3295/rec/491
Ens calia cercar dades, i trobàvem al Joan Cabanyes i Prat (1873-1913), Fundador de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, junt amb el seu germà Francesc Cabanyes i Prat (Mataró 1868 - Barcelona 1929), hereu de Can Cabanyes.
https://quimgraupera.blogspot.com/2010/03/francesc-cabanyes-i-prats-i-el-bloc.html
Un dels fills d'en Francesc Cabanyes i Prat , es deia Josep , de Josep de Cabanyes i Borràs ( + 11 de març del 1946 ) fill de Francesc de Cabanyes i Prat i de Teresa Borràs i Esquerra, El Josep de Cabanyes Borràs es casava amb Maria Cirici Pellicer, i eren pares de l’ Elisenda de Cabanyes Cirici.
Pensem que Josep de Cabanyes i Borràs ( + 11 de març del
1946 ) era el que cedia el seu material al Fons Estudi de la Masia Catalana.
Ens agradarà però, rebre la confirmació a l’email castellardiari@geail.com
Existeix encara ;
la masia data dels segles XV-xvi, era la casa pairal de la família Busquets.
Durant els segles xvi-xvii, i també en menor mesura al segle xviii Badalona és
víctima de la pirateria, i les masies es fortifiquen, com el cas de Can Bofí
Vell. Tanmateix, el sistema de masoveria s'imposà i els propietaris de la finca
viuran normalment a Barcelona i, per tant, durant molts anys la masia estigué
activa gràcies als masovers que se n'ocupaven. Aquesta situació durà fins als
anys setanta del segle XX, en què deixaren d'habitar-hi a causa de l'afectació
del Pla Parcial de Montigalà-Batllòria. El Pla no es realitzà del tot en
aquella època i la masia quedà envoltada pels dos vials de la travessera de
Montigalà, deixant-la aïllada i, sobretot, abandonada sense habitants, provocant
una total deixadesa, que es veié agreujada pels actes de vandalisme i robatoris
que la deixaren totalment en ruïnes, i sobrevisqueren només dos murs i la torre
de defensa.
L'edifici principal de la masia es convertí en un munt runes i es va perdre tota l'estructura, a excepció d'alguns elements.
Tanmateix, durant
més de vint anys va restar en aquesta situació, i l'Ajuntament de Badalona va
fer cas omís davant de les protestes de la ciutadania per la total despreocupació
del patrimoni històric.
Aquesta situació
es va mantenir fins al 2001, quan es va anunciar el projecte de restauració i
rehabilitació de la masia per part de l’Institut Municipal de Promoció de
l'Ocupació en l'Escola Taller Torre de Defensa de Can Bofí Vell, per formar a
joves.
Amb el projecte
de restauració i rehabilitació, a banda dels elements restants, bàsicament la
torre i els seus adjacents, la masia ha estat refeta totalment, amb l'aparença
que havia tingut antigament
L'any 2011 es va
proposar que la masia fos un viver d'empreses, el projecte però, no va fructificar i el 2015,
l'ajuntament l'ha cedit a la Fundació Privada Llegat Roca i Pi, per a dos
projectes adreçats a persones en situació de vulnerabilitat o risc d'exclusió social.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació