Ricard Martí i Alberó - sense dades
de naixement i traspàs, ni peripècia vital -
un més dels “ invisibilitzats “
per la dictadura franquista, retratava l’any 1932 , Detall de la façana
arcada de Sors. Seva . Osona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1163/rec/8
Marian Vives i de Casanova – ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement
i traspàs i alguna dada de la seca peripècia vital a l’email
castellardiari@gmail.com - retratava , Vista
general de Sors. Seva. Osona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1253/rec/35
Patrimoni Gencat, https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24048
Adjudica l’autoria de la reforma a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch
(Mataró, 17 d’octubre de 1867-Barcelona, 23 de desembre de 1956), atès que Seva
no disposa – encara – d’un Cataleg de masies en agradarà rebre’n confirmació a
l’email castellardiari@gmail.com
Una pregunta " urbi t orbe ", hi havia oratori o capella al mas Sors?. En cas afirmatiu en saber l'advocació?. En teniu imatges?: castellardiari@gmail.com
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació