MAS TASSI. BANYOLES. EL PLA DE L’ESTANY

 

Joan Vidal Ventosa (Barcelona, 1880-1966) retratava abans de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, Part de la façana de Mas d'en Tassi, Banyoles, Pla de l’Estany

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7219/rec/4

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7372/rec/5

Existeix encara: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/907

https://www.portalgironi.cat/index.php/masos-pairalies/masos-plaestany/masos-plaestany-banyoles/2195-masos-banyoles-tassi 

Em sobtava no trobar la referència a l’existència d’un oratori i/o capella, em succeïa un fet semblant amb  Can Puig de la Bellacasa  , i m'havia passat a la   la masia Remilans de Massanés,  allà en deien – sense cap certesa – que la capella havia estat advocada a Sant Antoni  ( no ens aclarien l’advocació, l’abat?. El de Pàdua ? ). Tothom  de 50 o més anys recorda que EN TOTES les cases hi havia almenys  una imatge del Sant Sopar al menjador, en algunes  un armari oratori,  i a quasi totes les grans una sala dedicada a la oració,  o una capella interior, o exterior,  oi?.

 Esperem resposta a l'email castellardiari@gmail.com , per endavant, gràcies. 

Esperem que  el nomenat com a bisbe de Girona de  l'Octavi Vilà i Mayo (Tarragona, 1961)  revifi alhora que la fe, l'activitat dels arxius del Bisbat. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.