MASDEXEXARS. PLA DE DALT. OLOT.

 

Un “misteriós” , LL. Pujolar, cedia al Fons estudi de la Masia Catalana ,                  Vista general del Mas de Xecàs al Pla de dalt d'Olot. Ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com d’aquest LL. Pujolar, “invisibilitzat”  per la dictadura franquista .

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4982/rec/2

Em costava Déu, i l’ajuda inestimable del Pere Puigferrer Anna Masó identificar la masia,  MAS MASDEXEXARS,  a Patrimoni Gencat, que en diu ; casa senyorial tradicional i històrica del Pla de Dalt, de volums simples amb un cos principal i un de lateral amb galeria afegida a llevant. Façana amb composició molt simple i carreus de pedra en algunes obertures i cantonades. Murs de pedra amb voltes a la planta baixa, amb porta d'accés a la façana sud. Planta noble organitzada a partir de la gran sala, amb galeria tancada a la façana oest. Una data de 1870, en un carreu a la cantonada sud-oest indica possiblement el segle quan fou arranjada en la seva forma actual i les petites reformes a l'eixida sobre les cavallerisses, no han desvirtuat aquest gran mas del segle XVII.

El Pere Puigferrer Anna Masó, afegeix; MASDEXEXARS, situada al barri Pla de Dalt d, Olot.

La pubilla, es va casar amb un fadristern de la veïna casa de Subiràs, que s'anomenen Mir. La pubilla actual, és vídua Olivas, per tant, els descendents s'anomenen Olivas Mir.

El topònim, que esdevindrà cognom, fa  referencia a la qualitat de  la XEIXA (i en occ. i val. seixa). f. Blat de bona qualitat, que fa la farina blanca i més saborosa que la del blat ordinari.  El filòleg Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)

Xexà, cognom. 0lot,amb variant Xaxar a Bna. (DAg. I AlcM) i aquest Xeixàs, -ars. Més conegut és el cognom. Mas-de-Xeixàs, del qual tinc diverses noticies, en particular a Olot, any 1820 (BABLxv1, 294). Com es veu és pròpiament un NL: el d'un mas, escampat després com cognom.

 Atesa aquesta qualitat de topònim no hi pot haver dubte que és un col lectiu en -ar, del nom del cereal xeixa (blat de superior qualitat), dones, 'el mas dels camps de xeixa'.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=50378

No el sabia veure a, Catàleg de masies d'Olot

http://webvella.olot.cat/skin/default.aspx?ACCIO=PORTALENC&NIVELL=6579D32CB08575F99AE681EE12821D85AF8662ACCC5DCF6484B8797DA3AD55F6F8D03CB1639D85CD040BDCEFAACFDAB34A7DC0D1DA205CBF063E5A55B8722851

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

Comentaris