PERRAMON. CAPELLA DE DEL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE I ROURE MONUMENTAL. RIBES DE FRESER

 

Ho retratava l’ Angelina Fernàndez.

La casa de Perramon és un gran casal dels segle XVII, voltat d'una tanca, situada en un replà, a mitjà alçada de la vall de Bruguera, termini municipal de Ribes de Freser, sobre la vall de Freser.

Els propietaris de la casa Perramon varen fer construir els "Banys de Ribes" i l'hotel Montagut (inaugurat el 1868), situat però en el termini municipal de Campelles, al costat de la carretera de Puigcerdá, un luxós edifici que va tenir el seu màxim esplendor a finals dels segle XIX i començaments del XX.

L’any 1859 hom dugué a terme un primer estudi de les propietats curatives d’aquestes aigües.



Sant Esteve de Perramon


El Roure de Perramon es situat una mica més amunt de la casa i de l'adjunta capella de Sant Esteve.

No ho retrataven, o no ens han arribat les seves imatges, els fotogtafs del Fons Estudi de la Masia Catalana 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que  el protomàrtir Sant Esteve   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

Comentaris