DADES VERIFICADES DE L’AUTOR DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CAN PALET A TERRASSA, ADVOCADA A SANT JOSEP.EL VALLÈS OCCIDENTAL

Segons el Butlletí de l'Arxiprestat, núm. 1, pàgina 13, dels anys 1997-98, Sant Josep de Can Palet es fundà el 29 d'octubre de 1932, ubicada en la capella de les Germanes Carmelites Missioneres al carrer Colom, on aquestes tenien una escola fins a l'any 1936.

D'altra banda, el llibre publicat per la mateixa Parròquia,[1] diu que l'activitat pastoral catòlica és freqüent a Can Palet a partir del 1916, amb eucaristies oficiades per mossèn Homs, rector de Sant Pere de Terrassa, els vicaris de Sant Pere o els beneficiats del Sant Esperit. L'obra, afirma que l'any 1916 es creà l'Esbarjo de Sant Pere amb l'Escola Dominical (regentada temporalment i després definitiva per les monges Carmelites de Sant Pere), impulsant les activitats recreatives i culturals. El 12 d'abril del 1931 l'arquitecte Joan Baca i Reixach començà a construir la capella. Segons el llibre, el 17 de gener del 1932 es beneí la campana, el 19 de març del 1932 el bisbe Irurita de Barcelona consagrà l'església i el 15 de novembre de 1932 es "fundà canònicament" la parròquia. El període entre 1939 i 1944, acabada la guerra, va estar marcat per les reformes, construccions i restauracions a l'església, l'interior d'aquesta i els seus mobles havien estat cremats. L'interior es va restaurar i es van construir el presbiteri, la sagristia i el campanar. Aquest últim va ser inaugurat el 15 de juny del 1941 i les quatre campanes van ser beneïdes. Finalment, el 27 de juny del 1948 es van consagrar els altars Major i laterals.[2]

En una tercera versió dels fets, Marian Trenchs,[3] diu que el rector de Sant Pere, mossèn Homs, erigí una petita capella dedicada a Sant Josep al barri de Can Palet el 1919, que poc després es fundà l'escola parroquial femenina a càrrec de les Germanes Carmelites Terciàries de Sant Pere i el centre parroquial anomenat "l'Esbarjo de Sant Josep". Trenchs esmenta que el 19 de març del 1932 es consagrà la capella de nova construcció pel bisbe Irurita. Amb la guerra es malmeté tota l'església menys les seves parets materials. El 1939 es va fer evident la necessitat d'una restauració i ampliació, ja que la parròquia era mancada de prou aforament i de múltiples elements arquitectònics bàsics. Així doncs, el 15 de juny de 1941 s'inaugurava el Cor, el Baptisteri, el campanar i la sagristia, tot obra de l'arquitecte Joan Baca i Reixach. De nou, es menciona quie el 27 de juny del 1948 es consagra l'Altar Major i s'inauguren els laterals, moment en què el Temple es pot considerar acabat.

Així doncs, tot i les contradiccions que es troben entre les tres fonts i versions, es pot extreure que la construcció primera de la parròquia actual, començada l’any 1931 i finaltizada l’any següent, va ser obra de l’arquitecte Joan Baca i Reixach, així com la posterior restauració, reforma i ampliació de l’església de Sant Josep de Can Palet, finalitzada el 1941. Segons el plànol de la llicència d’obres de les reformes de l’església de 1941 (OMOB 462/1941), sembla que l’Altar Major consagrat el 1948 va ser també obra del mencionat arquitecte.

A l’Arxiu Històric de Terrassa (AHTE) disposem del fons personal de l’arquitecte Joan Baca i Reixach amb el codi 13/29, format per projectes d’obres.

Com consta a la fitxa del fons, Joan Baca i Reixach va nèixer el 28 de setembre del 1905 a Ripollet i morí el 24 de gener del 2003 a Terrassa. Fill de pare militar, nascut a Cuba, i de mare barcelonina, el jove Baca inicià ja la seva formació d’arquitecte a Terrassa, especialitat en que es doctorà a Barcelona. Professionalment, fou nomenat arquitecte municipal i cap de bombers de Sabadell, l’any 1936, i, després de la guerra, fou arquitecte municipal de Torroella de Montgrí durant quaranta anys. A més, fou professor de tecnologia de la construcció i dibuix arquitectònic a l’Escola d’Arts i Oficis. Es jubilà l’any 1990.

[1]Parròquia de Sant Josep 1932-2007, 2007. Testimoni del passat, esperança del futur. Terrassa: Sant Josep de Can Palet, pàg. 21.

[2]Ibídem, pàg. 123-127.

[3]Trenchs, Marian, obra 13, pàg. 46.

Que Sant Josep i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

Diari de Castellar del Vallès

Cercar en aquest blog

DADES VERIFICADES DE L’AUTOR DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CAN PALET A TERRASSA, ADVOCADA A SANT JOSEP.EL VALLÈS OCCIDENTAL

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada